Un dels grans escriptors italians contemporanis, Giovanni Guareschi, humorista i creador de la famosa parella de personatges Don Camilo i Pepone, queia presoner un dels darrers anys de la Segona Guerra Mundial, i en aquestes dates contemplava una posta de sol i reflexionava sobre les seves tristes condicions i les dels seus companys en un camp de concentració: «Mir les meves mans eixutes i els braços sense carn, i haig de sentir una lleugera compassió de mi mateix. Sota els trenta quilos de carn que he perdut s'hi amagava algú que jo creia mort. Fins i tot l'ànima estava coberta de greix, i avui ha tornat neta, i dins ella em mir i hi trob novament la imatge de la meva llunyana jovenesa. Quan mir els meus ossets, sent la mateixa tendra angoixa que puc experimentar quan pens en la fragilitat del meu fill: comença a estimar-me.
Fam: aquests dies, la vida em falta a poc a poc. La meva dolença m'impedeix de menjar les coses que em donen, exceptuant les pàlides patates, insípides i viscoses. Ara som sol dintre del barracot i en els meus peus hi ha una bossa plena de queviures; potser l'ha deixada aquí un dels que acaben d'arribar. Dins les ombres humides i que fan mala olor a l'hora foscant d'agost, duc ja molta estona capficat en els meus pensaments, quan veig que una mà tresca per dins la bossa. No hi vull intervenir; la deix fer. Deix que aquests dits esquelètics agafin desesperadament un tros de pa blanc. Surto i em barrejo entre els mil homes que caminen amunt i avall al llarg de la tanca de filferro, i vaig menjant el pa a mossadetes. Els fars de les torres s'encenen de tant en tant, i em sembla que em cerquen a mi, i a cada punt em batega el cor; però no tinc por. Al contrari, estic ben content. El meu fill tenia fam i li he permès que robàs el pa, perquè, també jo, en els fons, som fill meu. I som protegit per mi mateix.»
Curiosa pàgina del seu diari de presoner de guerra en el «Lager» de Sandbostel. Els alemanys l'havien capturat i aquells dies, com ell mateix informa, la premsa diu que qualsevol que a Itàlia estant capturi un enemic o el denunciï, la Kommandantur el facultarà, per alliberar, d'acord amb la seva tria, un soldat italià que es trobi internat. Es suposa que hi degué haver una pluja de denúncies.
Però en aquell trencaclosques, qui era amic i qui era enemic?
Sí que és cert que encara que Guareschi vulgui conservar el somriure en tan trists moments, ha perdut les rialles. Pateix de l'estómac i això afegeix un suplici a la tortura d'estar un dia i un altre entre tanques de filferro, exposat, a cada instant, a rebre una cadena de trets de metralladora des de les torres. Mussolini, sota l'ombra de Hitler, considerava que els homes com Guareschi pertanyien a una Itàlia traïdora. Però qui havia traït el poble italià era ell.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.