París ret homenatge als seus alliberadors

El president del Senat, Javier Rojo, encapçalà ahir una delegació integrada per l'històric líder i dirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya, el lleidatà Víctor Torres i Perenya, els veterans de la divisió Leclerc Luis Royo i Manuel Fernández, i un nombrós grup de catalans, que recordaren emocionats la seva participació en la contesa.

Acompanyat pel batle de París, Bertrand Delanoe, Rojo homenatjà els presents i tots els republicans espanyols que es rebel·laren contra «l'horror i el fanatisme» del nazisme a Europa prenent part en la lluita que propicià la capitulació del general alemany Dietrich von Choltitz.

Durant el seu discurs, Rojo va recordar que si les «gestes heroiques» dels republicans durant la Guerra Civil espanyola van quedar per als annals de la història, no ho van ser menys les de De Gaulle i Leclerc entrant a París. Així, el president de la Cambra Alta va rememorar que els espanyols vençuts en una guerra «fratricida i terrible» van voler tornar la generositat rebuda durant la contesa a Espanya continuant la seva lluita a França.

«Van ser ells, soldats regulars de la República, milicians antifeixistes, militants obrers, nacionalistes bascos i catalans, i republicans de cor, els que van plantar cara al destí que el nazisme havia pensat per a Europa», va dir Rojo. «Recordam per no oblidar que van ser ells i molts altres com ells els que van morir per tots nosaltres. Recordam per no tornar a cometre els mateixos errors i horrors. És per això que avui -ahir per al lector-, en aquest acte, és impossible tancar els ulls als rostres d'aquells homes i dones que van fer de la seva fe en la llibertat i la democràcia una bandera per lluitar amb valentia, fermesa i resolució», afegí.

Memòria viva
A continuació va ressaltar que, ara més que mai, les generacions beneficiàries d'aquell esforç han d'afirmar la lleialtat als ideals que van moure tants ciutadans en aquests «dramàtics» moments de la història.

«No hi ha millor homenatge -va dir- que la memòria viva. El record de les raons que els van fer combatre amb aquella resolució és el testimoni dels qui foren capaços d'unir els seus destins i lluitar per l'esperança que l'home, abans o després, vencerà les seves pors». Rojo va apel·lar igualment a les generacions joves «perquè s'eduquin en la cultura del respecte, la tolerància i la pau; perquè coneguin també l'heroisme dels nostres majors, que es van lliurar sense cap mira personal per acabar amb el terror i el crim. Per deixar-nos una Europa diferent».

En aquests dies de celebracions, París vol homenatjar tots aquells que van lluitar per la llibertat: des del coronel Henri Rol Tanguy, que instà a la insurrecció dels parisencs el 19 d'agost del 1944, fins als milers de resistents anònims, que es mantindran presents en la memòria dels francesos en els noms dels carrers i places de la ciutat. Tanmateix, l'acte més important de l'homenatge tindrà lloc avui horabaixa. El president de la República francesa, Jacques Chirac; el batle de París, Delanoe; ministres, veterans de guerra i milers de ciutadans s'uniran en una cerimònia a les portes de l'Ajuntament de París, davant del Sena i la catedral de Notre-Dame.