Poc o res s'identifica en l'obra original de l'esbós previ de la maqueta. El que sí es reconeix és el segell de Barceló. L'artista ha concebut un mural que sembla un puzle (de prop de 2.000 fragments), on cada una de les peces es revela com una de les moltes natures mortes que ha signat abans el pintor mallorquí.
Al mur central, a l'eix de la composició, la figura de Crist sobre un pedestal es mostra diàfana, tamisada en blanc, en contrast amb la resta del conjunt, molt acolorit. La imatge s'alça sobre un munt de cranis i està envoltada per palmes a la dreta; peixos a l'esquerra i sis gerres, tres a cada costat, que fan referència al miracle de Canà i permeten completar la simbologia eucarística que es vol representar a la capella.
El fons marí s'apodera del mur de l'esquerra. Pops, anguiles, amfosos, gambes, musclos... prenen relleu a la superfície del mur, que s'aixeca fins als finestrals que es mantenen tapiats, a l'espera que el mallorquí posi en marxa la segona fase del projecte, que preveu la realització dels cinc vitralls de la capella.
El programa iconogràfic es completa amb la representació, al mur de la dreta, dels pans que simbolitzen el repartiment del pa de la vida. L'artista ha enriquit aquesta composició introduint tota una sèrie de fruites i hortalisses al conjunt: síndries, magranes, albergínies, cebes, tomàtigues...
Fora de termini
L'expectació creada a l'entorn de l'obra concebuda per Miquel Barceló està prou justificada. No només es tracta d'un projecte de gran relleu. Promogut pel desaparegut bisbe de Mallorca Teodor Úbeda (les restes del qual reposaran en aquesta capella, una vegada enllestida), el termini d'execució d'aquesta primera fase es va complir el desembre del 2003, segons el contracte que l'artista de Felanitx signà amb la Fundació Art a la Seu el dia 29 d'agost de 2002. El pintor ha endarrerit més de vuit mesos l'entrega de les ceràmiques. El projecte s'ha de completar amb la realització del mobiliari litúrgic i els vitralls.
L'envergadura i la complexitat de la intervenció ha fet que el premi Príncep d'Astúries de les Arts (2003) hagi hagut d'invertir més de dos anys de treball en aquest mural de terra cuita de prop de 300 metres quadrats de superfície, per la qual cosa han estat necessaris més de 300.000 quilos d'argila del nord d'Alemanya i Itàlia, mesclada amb grans d'argila cuita i triturada. Per a la seva elaboració, Miquel Barceló es va desplaçar a la localitat italiana de Vietri sul Mare. Allà, al taller de Vincenzo Santoriello, és on el mallorquí es va entregar a la creació d'aquesta primera fase, valorada en 2'5 milions d'euros.
Les primeres peces ceràmiques no arribaren a Mallorca fins a principis de desembre del 2003, data prevista inicialment per a l'entrega de l'obra, que no s'ha produït fins a vuit mesos després. En aquest sentit, la laboriosa col·locació de les distintes peces que componen el mural també ha contribuït a l'ajornament. Els fragments s'han fixat a la paret mitjançant un miler de punts d'ancoratge, sense que cap d'ells afectàs el conjunt. De fet, la ceràmica no està en contacte directe sobre el mur de la capella que revesteix, una mesura que s'adoptà per garantir que el conjunt pictòric no es veiés alterat.
Amb la presentació de l'obra, dilluns és segur que la polèmica està servida. Res de nou tenint en compte que la intervenció ha estat marcada per la controvèrsia des del primer moment, amb els seus detractors i partidaris. Molt criticat ha estat l'elevat cost de la intervenció, entorn de 3'6 milions d'euros, com també el trasllat de les peces que abans ocupaven la capella que exigia (el retaule neoclàssic de la Immaculada Concepció, diverses talles del mestre Adrià i els sepulcres dels bisbes Bernat Cotoner i Miquel Salvà). Així mateix, es criticà que les pintures murals del segle XIV que sortiren a llum durant els treballs hagin estat condemnades a l'obscuritat, ja que ara queden ocultes rere la magna obra de Miquel Barceló.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.