Les llànties hebraiques (1900)

En excavar la zona de Jerusalem, els investigadors Warren, Guthe, Schick i Bliss i després de l'any 1900, en una campanya que va de 1909 a 1911, les de Parker i Vincent, per a seguir amb Weil i Macalister, Garrow Duncan i Crowfoot, això del 1913 al 1927, sortien a la llum tota mena de ceràmiques i entre aquestes, màscares mortuòries de Hasor i de l'època de Josuè, càntirs decorats en vermell, encensers de Hai i vasos d'argila de Tell el-Ful, i, especialment, llànties o «lucernes» del temps dels Patriarques. El 1957 els arqueòlegs de The National Geographic Magazine s'engrescaven en un dels primers projectes de reproduir, virtualment, basant-se en totes les excavacions fetes fins aleshores a Palestina, les escenes habituals del mon bíblic, lluny dels freqüents anacronismes entorn del tema. William F. Albright, de la Universitat de Johns Hopkins, amb un equip de col·laboradors, entre els quals el pintor Henry J.Soulen, ens acostaven, tot combinant els mètodes científics i les tècniques de deducció amb la pintura, a l'antiguitat de Palestina. Una de les pintures ens mostra la discussió de Nathan i David en el palau de Jerusalem: vestits, calçats, mobles, terrissa, fustam, estores, complements ornamentals, elements arquitectònics interiors, tot hi és present i fidel, adhuc les llànties de terra cuita (Pottery lamps-simple saucers with pinched lips-burn olive oil with hemp wicks to produce a feeble light), és a dir, els llums d'oli que amb el temps, proveits d'ansa i tapadora, seran abundosos a l'època paleocristiana. D'aquests segles , III o IV després de Crist, és la llàntia que fou trobada a l'excavació d'uns habitatges romans a la zona de la Calatrava, de Ciutat de Mallorca. Però aquesta peça de 10 centímetres de llargària té la particularitat de presentar una curiosa decoració: hi figura el canelobre de set braços jueu, la menorah, i dues palmes. Segons un dels arqueòlegs responsables de l'excavació, Jaume Cardell, aquesta llàntia, així com una moneda on apareix una lletra de l'alfabet hebreu, ens permetrien plantejar la hipòtesi d'un barri jueu a Palma en època romana. Les estructures en les quals fou trobada la llàntia indiquen, per altra banda, un cert tipus d'urbanisme i la hipòtesi que la ciutat d'aquell temps no restava circumscrita al perímetre de la muralla d'època romana tardana, segle II de l'Era Cristiana, sinó que almenys s'estenia fins a la zona de sa Calatrava. Això i posteriors estudis ens vendrien a demostrar que els jueus de Ciutat varen romandre en el mateix districte des del segle II a la XV centúria, mil tres-cents anys, tot un rècord de permanència a través de les onades dels diferents conqueridors.