MARIANA DÍAZ.Palma.
La Policia investiga la desaparició d'una llàntia d'època romana, datada entre els segles III i IV d.C trobada a sa Calatrava. La peça forma part del material arqueològic sorgit en una excavació que, a finals de juliol, va ser tancada temporalment pel promotor d'un edifici d'habitatges que es construeix al solar on s'ubica el jaciment. D'uns 10 centímetres de llarg, presenta la peculiaritat que en la seva decoració figura el canelobre dels set braços jueu, la menorah, per la qual cosa a partir d'ella es podrien conèixer dades sobre la comunitat jueva de l'època.
Francisca Torres, directora de l'excavació, va explicar ahir que informà de la desaparició el Departament de Patrimoni Històric del Consell i, a continuació, es va denunciar el fet a comissaria. El pany de la porta del local no va ser forçat.
L'equip d'arqueòlegs que des del passat estiu treballa a sa Calatrava trobà en falta la llàntia quan hagueren de recollir el material descobert, restes de ceràmiques i d'ossos, que es guardaven en un local veí al jaciment.
La llàntia, que encara no ha estat estudiada en profunditat, ha estat datada, en principi, entre els segles III i IV d.C. Va ser trobada en perfecte estat i té la forma clàssica d'aquest tipus de peces. A la seva part central va ser decorada amb el canelobre dels set braços jueu i en les laterals amb un parell de fulles de palma. Per la pasta ceràmica amb què va ser fabricada, els experts creuen que procedeix del nord d'Àfrica. Al jaciment es va trobar una moneda bastant deteriorada en què sembla que es pot veure una lletra de l'alfabet hebreu.
L'arqueòleg Jaume Cardell, tècnic de Patrimoni Històric, assenyalà que ha sol·licitat al Museu Arqueològic de Catalunya un informe sobre la llàntia a la recerca de més dades «perquè a la Península no s'han trobat moltes peces d'aquest tipus amb el canelobre dels set braços». La llàntia de sa Calatrava va ser trobada dins d'un mur romà. Pocs dies abans del tancament de l'excavació, la reobertura de la qual està prevista el pròxim dilluns, van sorgir restes de murs que indiquen noves dades sobre la Palma romana. El primer, que la ciutat de llavors no se circumscrivia al perímetre de la muralla d'època romana tardana (s.II d.C), sinó que, almenys, s'estenia fins aquesta zona de sa Calatrava.
D'altra banda, restes de consum com la llàntia o l'esmentada moneda permeten plantejar la hipòtesi d'un barri jueu a Palma en època romana. Les fonts històriques, van explicar Cardell i Torres, indiquen que en aquell temps convivien jueus i cristians i els signes religiosos s'encavalcaven. L'arqueòleg Ferran Tarongí, que va trobar la llàntia, apunta que «sa Calatrava és un jaciment brutal, de molta importància, i una zona a estudiar per conèixer el desenvolupament de la ciutat romana a partir de les estructures trobades». Quant a la desaparició de la llàntia, Tarongí afegeix que «encara que no és habitual que es robi una peça, el fet posa de manifest la importància i la necessitat d'un centre com el que farà el CIM per canalitzar i custodiar totes les troballes».
Manuel Quadreny, president de Llegat Jueu, va dir que és lamentable «la pèrdua de qualsevol objecte arqueològic, però, en aquest càs, més encara perquè podria pertànyer a la comunitat jueva, de la qual existeixen molts poques restes».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.