Nit d'Art i avantguarda a Pollença

Els germans Frank i Olivier Turpin van executar al mar el seu performance «donis ronds dans l'eau, un naufragi provocat per la seva pròpia voluntat artística. També a l'aigua es va presentar l'obra de Clara Montoya, un lluminós carrussel que va introduir la idea del record en el temps. Molt a prop, la paraula «Visible» flotava, confrontant-se amb l'«Invisible», instal·lada a l'arena, per obra de chema Alvargonzález, en un intent d'evocar el passat històric i el futur desconegut.

Per la seva part, Tamara Arroyo va introduir, en forma de cabana, els somnis i les necessitats d'un nàufrag; mentre que Manolo Dimas va destapar el missatge de l'ampolla en sengles teles.

Mosques de foc, de Llissa Cheung, va connectar lumínicament la platja, i Six Banners, de Marck Titchner, va promulgar lemes sobre la fragmentada naturalesa de la vida. Finalment, varen destacar uns senyals de fum de la mà de José Luis Vicario, i un autèntic rastreig a la recerca d'un ser estrany, vella llegenda pollencina.

La nit, comissariada per Marta Moriarty reuní una representació de la cultura de Mallorca, com també autoritats locals i insulars, i públic anònim. El resultat, al tancament d'aquesta edició, era una autèntica festa a la platja amb l'art com a referent.