TW
0

Els concerts d'Amparo Sánchez, Amparanoia, són sempre una autèntica festa. Una festa que es basa en directes molt potents que despleguen tot l'univers musical d'Amparanoia. La Superfesta de Porreres serà, aquesta nit, el seu escenari.

La cantant acaba de tornar d'una extensa gira per Europa, la primera internacional que realitza, i la seva valoració no pot ser més que positiva. «Hem tingut l'oportunitat d'estar en festivals amb cartells molt interessants i un públic que, tot i ser poc nombrós, coneixia el nostre treball i els que no, se sumaven a la nostra festa».

La seva música es caracteritza per la fusió de diferents estils, i es pren cada disc com un camí cap al seu interior. Segons digué, «els moments de creativitat no han d'enganyar ningú, i menys a un mateix. S'ha de ser sincer per creure en el que es canta. Quan componc mir al meu interior i veig el que em dol, el que m'alegra o el que m'ha ajudat a créixer. És el que cerc transmetre als meus temes».

I així és com les seves lletres també deixen entreveure un interès pels temes socials que ella qualifica com «un rerefons personal que inclou una visió del que succeeix al món» i de com veu «les relacions humanes». La seva trobada amb Mèxic i Chiapas va ser determinant per aquest fet i admet que continua sent-ho. «Em va donar molta força conèixer la filosofia zapatista i seguir el moviment indígena. M'omple d'energia per continuar amb els meus projectes i tenir una altra visió del món».

Tot i no ser una formació de grans vendes, afirma que «sempre hi ha projectes en marxa» i que allò important no és «vendre moltíssims discs, sinó que la gent compri el teu disc a les botigues i et segueixi, que sempre siguin allà fent-te costat».

Per ella, en aquests moments, la indústria musical ha perdut molt en credibilitat. «A la gent li fa peresa comprar-se un disc perquè s'ha perdut qualitat. El culte a la música gairebé no existeix perquè sembla millor tenir discs amb només un tema interessant. Jo no som compradora de discs pirata, però entenc que hi ha gent que no dóna valor a la música i que sí que ho fa».