Miquel Ferrà i Martorell12/08/04 0:00
TW
0

La comunitat de les Tereses, de Ciutat de Mallorca, contracta amb l'artista, pintor i escultor Mateu Joan Serra (Valldemossa, 1647-Palma, 1703) el retaule de l'altar major en el temple edificat a la Rambla. Aquest treballador de l'art barroc comptava amb l'ajut dels seus fills, Mateu i Bartomeu, dels quals, tots tres, és el basament i el primer cos, amb les talles de santa Teresa, sant Josep i el profeta Elies. Però Mateu Joan moria al cap de tres anys i s'havia de fer càrrec de la resta de l'obra Francesc Herrera. Explica els detalls de tan bella construcció Maria Carbonell i Buades en el seu llibre Art del cisell i del relleu, una obra altament pedagògica reforçada per les imatges fotogràfiques de Donald G. Murray: «La planta del moble no és recta, ja que es prefereixen els carrers laterals convergents, i el primer cos s'articula amb quatre parells de columnes salomòniques. Tot plegat una síntesi modèlica i irreprotxable d'allò que els manuals i la tradició popular identifiquen amb l'escultura barroca i, en general, el barroc. Les figures són molt correctes i els detalls ornamentals molt suggestius i fins i tot simpàtics -vegeu, si no, l'exuberant pentinat dels angelets de la pradella-, no obstant les queixes de les clientes per la imatge de la titular, i una bona prova de la dignitat que podia assolir el treball artesanal dels escultors illencs. Ara bé, el nou concepte de figura que s'endevina en la Immaculada o l'energia -també expressiva- dels àngels del segon cos palesen que finalment arribava a Mallorca, gràcies a Herrera, una alenada romana o, si es prefereix, d'inspiració berniniana».

Totalment d'acord. Pintures, escultures, relleus i daurats formen una sola peça, però l'observador hi veu curioses diferències de caràcter. Aquest retaule figura en el meu llibre: Palma a peu; Ciutat passa a passa i en tocar aquest punt que comentam, hi ha el que sembla, i és, una trista errada, puix que s'esmenta «la pintura central de Santa Teresa, tela un tant manierista». El cas és que el manuscrit original diu «amb la figura central de Santa Teresa sobre teló de fons un tant manierista». El que passa és que amb la manipulació del disquet, algú es menjà paraules i després les recompongué així com pogué. Haig de dir que a més de cridar-me l'atenció les cinc pintures manieristes que es poden veure a la part baixa del retaule, una d'elles sobre la porta del sagrari, em va sorprendre aquesta combinació de pintura i escultura a la capelleta central i principal, diríem, un cambril escenogràfic. La monja, mig en èxtasi, inspirada, els ulls dirigits al cel i la boca mig oberta, sota relleus de núvols, angelots i l'Esperit-Sant Colom, vol donar una certa idea de moviment. Té a la dreta, un prestatge de llibres, els seus llibres. A l'esquerra, una balconada de brandolats que mira als camps renaixentistes. Un i altre decorats, elements pictòrics, de poc mèrit artístic però de fonda significació. Un angelot li sosté un llibre en blanc que ella, en tan complicada positura, va redactant amb una ploma d'au. Perdonin els lectors d'aquesta primera edició. A la segona, ja hi va corregit.