Un Ramon Llull del judaisme (1444)

Simon ben Zemah Duran, gran autoritat rabínica, va néixer, segons alguns, a Barcelona, altres a Mallorca, el 1361, encara que papers posteriors investigats el fan originari d'Adar, una ciutat fronterera al sud de Canà però que actualment no pot esser exactament identificada. Morí el 1444. Va esser deixeble d'Ephraim Vidal i de Jonah de Maestre, rabí de Saragossa o de Calataiud, que seria el seu sogre, doncs es casà amb la filla d'aquest, Bongoda. Estudià filosofia, matemàtiques, i especialment de medicina, la qual ciència practicà molts d'anys a Ciutat de Mallorca. Després de la persecució del 1391 es traslladà amb el seu pare i la seva germana a Alger, on practicà la medicina i seguí estudiant les altres matèries. El 1394, juntament amb el rabí d'Alger Isaac ben Sheshet, redactà els estatuts de la comunitat jueva local. A la mort de Sheshet, Simon era nomenat en el seu lloc i havia d'acceptar un pagament de la Comunitat i no tenir altres mitjans de subsistència. Després de la massacre de Mallorca els Duran havien perdut totes les seves propietats i, per tant, el rabinat que gaudia d'una modesta remuneració, foren els seus ingressos econòmics fins al dia de la seva mort. Com a Gran Rabí d'Alger no defraudà en cap moment els seus germans de religió. Fou home molt actiu en la tasca literària. Escrigué comentaris a diferents tractats de la «Mishnah», del «Talmud» i sobre Alfasi. També tractà alguns dels dogmes religiosos i el ritus sinagogal dels jueus algerians. Potser el més conegut de l'obra de Semah Duran sien les seves «Responsa», que es consideren una font important d'informació sobre les comunitats del Nord d'Àfrica i de Mallorca, essent-ne editades més de 800 a Amsterdam el 1738 i 1739. Sembla esser que les experiències viscudes en aquells anys el feren un home indulgent i comprensiu envers dels conversos, als quals pensava s'havia d'aplicar la llei jueva. El seu fill, Salomó i els seus néts, Shemah i Simeó, seguiren el seu exemple. El seu llibre «Megen Abot» el mostra com un intel·ligent controversialista i la mateixa destresa es posa en evidència quan redacta escrits contra Hasdai Cresques, al qual concedeix una oportunitat per a defensar Maimònides. En els seus comentaris sobre el Pentateuc entrà en polèmica amb Levi ben Gershon, el mateix que en les pàgines introductòries del seu «Llibre de Job». Per acabar, són altament remarcables els seus poemes, ben inspirats i nombrosos, de temes religiosos i seculars, on comenta en versos magnífics, la Pesah Haggadah o la Hosha'not. Tanmateix, la seva millor aportació al gènere és el poema historicodidàctic «Seder ha-Mishneh leha-Rambam». Podem pensar que és un dels autors més prolífics de la literatura i ciència jueves, un autèntic Ramon Llull del Call, sense exageracions. El que passa és que el cristianisme dominador li girà l'esquena i a punt va estar de fer-lo màrtir de la Llei de Moisès.