Un estudi sobre Raixa combina dades històriques amb tècniques avançades

Un equip investiga el procés de construcció de l'edifici abans de començar-ne la rehabilitació

Alçat d'una de les façanes de la finca de Raixa, realitzat gràcies a l'ús de la tècnica fotogramètrica, molt poc emprada a Mallorca.

TW
0

MARIANA DÍAZ.Palma.
Un equip d'arquitectes, historiadors i arqueòlegs indaga en la història constructiva de Raixa com a passa prèvia per a la seva restauració. Com si fossin detectius, en cerquen i constrasten pistes a l'immoble mateix i en la documentació històrica, mentre apliquen tècniques avançades d'anàlisi i estudi de materials.

L'arquitecte Lluís Alemany, al capdavant del projecte, explicà que moltes vegades, quan s'ha escrit sobre Raixa, s'han anat copiant errors. Ara, a partir de l'exhaustiva anàlisi empresa, es podrà saber «de quina manera ha anat creixent la casa, que va tenir la seva màxima esplendor durant els segles XVII i XVIII».

Un recorregut per l'interior ja permet descobrir molts dels seus secrets arquitectònics gràcies a la combinació de dades del passat amb els coneixements actuals. Per exemple que el 1522, en l'època de les Germanies, la mansió va ser assaltada i incendiada. Per l'anàlisi del magnetisme de les partícules, una de les modernes tècniques que s'hi estan aplicant, se sap que els murs ennegrits trobats amb el repicat de les parets són fruit d'aquells fets violents. També s'han trobat els fonaments de les grans bótes on el vi envellia, o s'ha documentat que l'arcada de la façana que surt al jardí s'aixecà en dues fases, la darrera de les quals correspon amb claredat al segle XIX.

«Raixa ha estat en marxa de manera constant», afirmà Alemany. «El nostre repte amb aquest Bé d'Interès Cultural és conservar-ne les característiques i que les instal·lacions garanteixin la seguretat i el confort del segle XXI».

Un aspecte nou que els ofereix molta informació és l'ús de la tècnica fotogramètrica, un procés «car» i poc habitual -«crec que a Palma només s'empra a la Seu»-, que els permet dibuixar a escala les façanes amb tots els seus detalls, «de manera que ens indica el morter usat en les diferents èpoques».

Una dada històrica encara no confirmada in situ per aquests singulars detectius es refereix a una torre del XVI. «Sabem que el 1512 es va encarregar a un mestre de Bunyola la construcció d'una torre de defensa, però encara no l'hem trobada». Sí que tenen, en tot cas, el vàter emprat pels visitants del museu que el cardenal Despuig havia instal·lat a Raixa. «Era una patent francesa amb un sistema curiós de palanques que permetia el pas de l'aigua. En tenim els plànols i el restaurarem».

Lluís Alemany finalitzà afirmant que «entenem que hem de tenir un coneixement històric de l'edifici perquè les intervencions siguin sòlides i no gratuïtes. És necessari contrastar-les bé». Segons aquest arquitecte, la restauració de Raixa hauria de servir de model per a les actuacions futures en edificis patrimonials.