Domènec Badia i Leblich (1766-1818), famós aventurer català, es va fer musulmà per tal de poder entrar en el món àrab i adoptà el nom d'Alí Bei. Viatjà pel nord d'Àfrica i tot l'Orient, recollint important informació sobre els països de l'Islam i el seu estat polític, econòmic i social. Arribà a esser prefecte a Espanya en temps del rei Josep Bonaparte i en una de les seves expedicions a Orient, fou enverinat a Damasc. El seu diari i les seves memòries serien molt útils als francesos, que el 1830 i com a revenja contra el dei d'Alger pel fet d'haver insultat el cònsol, emprengueren la conquesta del país, la qual va durar des del 1837 al 1844.
D'aquestes memòries en treim alguns fragments referits a tal dia com avui: «L'atmosfera ha aparegut bruta i coberta de niguls; hi ha hagut grans tempestes i ràfegues de vent amb aigua i trons. Tothom m'assegurava que en aquesta època mai no s'havia vist cap fenomen com aquell (en el regne del Marroc) i que les pluges no començaven fins el mes d'octubre. Aquest mes abunden aquí els gínjols i maduren ja els codonys i les magranes, encara que la collita no es fa fins a mitjan setembre...».
L'espia explorador contava també que «els meus homes han mort, en el jardí d'estiu, una serp que tenia set peus i quatre polsades de llargària i cinc polsades i vuit línies de circumferència a la part més gruixuda. Aquest reptil és semblant a la boa, encara que té grans taques sobre el cap que recorden la naja. Potser és una espècie desconeguda, però dissortadament, aquest animal fastigós que la Llei prohibeix tocar ha fet que no el pogués examinar al meu plaer i dibuixar-lo, puix que tal cosa hauria estat un segon crim al davant dels ulls que m'envoltaven. De manera que els meus criats s'apressaren a llevar i llançar molt lluny aquell animal tan bell com curiós.»
En un altre punt, Alí Bei ens explica que «s'assegura que el mes d'agost les cigonyes parteixen ordinàriament cap al Sudan. Jo en tenia tres, en el meu jardí d'estiu, a les quals havien tallat les ales; varen romandre quietes i sobretot, molt ximples, ja que venien a fer-me companyia quan jo menjava en el pavelló o en el quiosc i, encara que les seves ales recobraren la seva grandària natural, mai no volgueren marxar...».
Tornant a la meteorologia, afegeix que «després de les tempestes del mes d'agost el temps fou bo, sense cap altra interrupció que algunes petites pluges; s'havia fet ja sentir la manca d'aigua...».
Quant a aquelles serps, comentava Jackson que «el Marroc està tan empestat d'aquest verinós rèptil durant l'estiu, que no és estrany trobar-ne als llits, de manera que els qui visiten la ciutat en aquesta temporada de l'any han de posar als peus del seus llits safates o ribelles amb aigua...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.