Alejandro Sanz reuní 13.000 fans al Lluís Sitjar

El cantant triomfà davant més de 13.000 fans malgrat les deficiències tècniques del seu concert

El públic entregat davant el seu ídol. | MIQUEL ÀNGEL CANYELLES.

TW
0

J.NICOLAU/A.B.Palma.
Indignació. Crits. Renou. Escàndol. El concert d'Alejandro Sanz a Palma no va ser, ni de bon tros, el mateix. Un generador espatllat va provocar la indignació de la gent i més d'una hora i vint minuts d'endarreriment en el concert d'Alejandro Sanz. El Lluís Sitjar va ser testimoni de xiulades molt més espectaculars que quan el Mallorca assolia els seus descensos a Segona Divisió.

Més de tretze mil persones, entre les quals hi havia la batlessa Catalina Cirer; el delegat del Govern, Ramon Socias; la consellera de Presidència, Rosa Puig; els regidors José Manuel Sierra, Rafa Duran, Marina Sans i Maite Jiménez, varen haver d'esperar fins a la mitjanit per gaudir del seu ídol. Però una vegada que els músics varen arrencar els primers acords sobre l'escenari, semblava com si l'espera quedàs del tot oblidada i fins i tot l'actriu Sílvia Salas va aplaudir de valent.

Després de la tercera cançó l'artista es va adreçar al públic amb un «Hola Mallorca. Em sap molt de greu el temps que us he fet perdre, però no hem pogut començar abans. Haurem de fer el concert sense pantalles i a mitja llum, però us promet que amb la nostra entrega suplirem totes aquestes mancances». Davant aquestes promeses el públic no va poder més que retre's a l'estrella, que va demostrar durant tot el concert que és un gran artista.

Estava pronosticat. El concert d'Alejandro Sanz havia de ser un dels esdeveniments musicals indiscutibles de l'estiu i superà el previst gràcies al cor que va posar sobre l'escenari. I és que el de Madrid té aquí una allau de fans tan impressionant que, des d'hores abans de l'inici del concert, les rodalies del Lluís Sitjar ja eren tot un espectacle de persones que esperaven amb impaciència el moment de veure'l.

En aquesta espera, a les primeres files, hi va haver alguns moments de tensió, sobretot quan es va córrer el rumor que apuntava a una possible suspensió del recital. Eren uns nervis comprensibles perquè les fans havien fet moltes hores de cua per poder ocupar les posicions més properes al seu ídol.

Quan l'artista, vestit amb uns texans i una camisa negra arromangada, va deixar-se veure -amb alguns quilos de més-, a l'escenari, l'estadi, ple de gom a gom, començà la remor. Amb el seu accent del sud i el seu característic somriure, el preu de l'entrada ja es donava per ben pagat quan sonaren els primers acords de Piénsalo. Els seus músics havien sortit minuts abans, just després dels anuncis dels patrocinadors de l'esdeveniment. Des del primer moment ja es va poder apreciar la qualitat dels instrumentistes que acompanyen Sanz, que sempre ha cuidat molt bé aquests detalls, tal com li recomanà nombroses vegades el seu amic i mestre Paco de Lucía.

En la tercera cançó, la màgia va arribar al Sitjar a cor què vols. I és que el seu Quisiera ser va ser un tema ben corejat per una gernació que sabia que el de Palma «no fou el mateix».

El concert a Palma d'Alejandro Sanz arribava precedit d'un èxit arreu de les ciutats espanyoles a les quals ha actuat. Ahir, almanco fins al tancament d'aquesta edició, demostrà per què és un dels principals artistes llatins del moment.