Mor el químic Debierne (1949)

Col·laborà amb el famós matrimoni i així, per exemple, el 1889, descobria l'element radioactiu «actini», un exitós resultat que no era altra cosa que el seguiment de les investigacions dels Curie en el tema de la «pechblenda». Després de la mort de Pierre Curie, el 1906, en accident a París, havent restat Marie Sklodowska amb una gran depressió nerviosa que li impedia de seguir endavant amb les investigacions, Debierne es convertí en la seva ànima «acadèmica», estimulant-la a continuar la seva obra i treballant amb ella en els dos camps principals d'actuació: la didàctica universitària de la química especialitzada en la radioactivitat i la feina, mai acabada, en el laboratori. El 1910, Madame Curie i ell prepararen «radi» en forma metàl·lica i en quantitats accessibles a la vista. Tanmateix no el volgueren conservar amb aquesta forma i un cop demostrada com a curiositat científica, el reconveriren en composts que els varen permetre continuar amb les seves experiències. Maria Sklodowska (1867-1934) havia conegut Pierre quan aquest havia descobert ja la «piezoelectricitat», és a dir, la manera mitjançant la qual es pot produir un potencial elèctric a través de determinats cristalls per efecte de la pressió. Ja casats, Pierre i Marie es dedicaren a estudiar les radiacions de l'urani i a definir les tres castes de raigs, d'acord amb les teories de Rutherford i Becquerel, i que són alfa, beta i gamma. Marie aplicà, aleshores, el descobriment del seu marit, la «piezoelectricitat» a la mesura radioactiva. Observaren que les radiacions radioactives ionitzaven l'aire i el feien capaç de conduir l'electricitat. Com més intensa era la radioactivitat, amb major intensitat era conduït el corrent. Aquest corrent podia esser detectat per un galvanòmetre i neutralitzat pel potencial produït per un cristall sota pressió. La quantitat de pressió justa per equilibrar el corrent produït per les radiacions radioactives li proporcionava una mesura de la intensitat de la radioactivitat.

Seguiren les experiències i demostraren que l'element pesant «tori» és també radioactiu. El 1898 aïllaren de la ganga d'urani una certa quantitat de polsim que contenia un nou element cent vegades més radioactiu que l'urani. Decidiren anomenar-lo «poloni» en honor de Marie, que era polonesa.

Després que el 1906 Pierre Curie morís en un accident de trànsit, atropellat per un cotxe de cavalls, Marie, amb el suport de Debierne, prenia possessió d'una càtedra a la Sorbona i era la primera dona que hi ensenyava.

André Louis Debierne, nascut a París el 1854 i parisenc de tota la vida, fou doncs la mà dreta de Marie Curie en aquells moments.