TW
0

JOANA NICOLAU.Palma.
Es Baluard inaugura avui la videoinstal·lació I lavatori dell'anima de Fabrizio Plessi (Reggio Emilia, 1940) a través de l'artista s'estableix un diàleg estètic entre l'espai de l'Aljub i l'obra per evocar la memòria històrica de l'aigua i fer una crida d'atenció a la societat occidental.

La mostra és una versió de Bombay-Bombay, una de les seves videoescultures més emblemàtiques, creada a partir d'una visita als dantescs rentadors de pedra de Dhobi Ghat, en un viatge a l'Índia el 1992.

Ahir, aquest pioner de l'art electrònic, mostrà la seva satisfacció per exposar a l'Aljub. Un espai del qual afirmà «el cor me va fer un bot la primera vegada que el vaig veure» i considera que és el lloc en què aquesta obra «millor expressa el concepte i idea que desenvolupa».

La peça, que ocupa més de 22 metres lineals, està integrada per catorze estructures de ferro, les quals contenen 28 monitors que reprodueixen, a manera de flux constant i riu virtual, la imatge i el so de l'aigua del Ganges. A sobre les estructures, diferents llençols de cotó blanc i diferents textures esperen per ser netejats en «una espècie de baptisme i redempció de les ànimes». El resultat, força sensorial i de gran bellesa, s'acompanya per una música de tall oriental creada especialment pels compositors Michael Nyman i Shrinivas.

A l'avantsala de l'Aljub s'exhibeixen dibuixos explicatius del procés creatiu i la concepció de l'obra. Així mateix, sobresurt un exemplar de l'obra de Pasolini amb dibuixos i texts.

La videoinstal·lació manté l'ideari artístic de Fabrizio Plessi i el seu característic pols entre els elements tradicionals i les noves tecnologies. Fet que esdevé, segons la directora d'Es Baluard, Marie-Claire Uberquoi, en què Plessi «hagi creat una carrera singular convertint-se en un artista únic pels seus paràmetres d'estètica, molt marcats pel dibuix i la bellesa, i les seves obres que, tant a nivell plàstic com artístic trasmeten missatges».

La comissària de la mostra, Pilar Ribal, destacà de l'obra de Plessi «la humanitat que desprèn sense incloure la figura humana» i el fet que amb ella «dignifica el treball dels que treballen als lavatoris, amb la voluntat de fer una crida a la conciència humana».

El museu inclou a l'exposició permanent altres dues obres de Plessi.