Mor Cartier-Bresson, «l'ull del segle XX»

La càmera és «la perllongació del meu ull», deia Cartier-Bresson, mort als 95 anys d'edat i enterrat ahir. La notícia sobre la seva defunció només va ser confirmada per la seva família després de l'enterrament, al qual tan sols varen assistir els familiars i les persones més properes.

En els darrers temps la seva salut s'havia debilitat de manera significativa i els últims dies havia deixat de menjar i tothom esperava el tràgic desenllaç.

Nascut a la localitat de Chanteloupe, a les rodalies de París, el 22 d'agost de 1908 en una família d'industrials, Cartier-Bresson s'interessà des de petit per la lectura, el dibuix i la pintura, que perfeccionà amb el cubista André Lhote.

Als 22 anys se n'anà a Costa d'Ivori, on realitzà diversos treballs com a caçador i on, el que fou més important per a la seva carrera, va fer les seves primeres fotografies.

Una Leica
En tornar a França es va comprar una càmera Leica a Marsella, va estar en contacte amb els surrealistes, que tenien aleshores el seu centre a París, va treballar com a assistent de directors de cinema com Jean Renoir i Jacques Becker, i va anar encaminant el seu treball cap al fotoreportatge, una orientació present en un documental de 1936 sobre els hospitals de l'Espanya republicana.

Capturat pels nazis el 1940, va aconseguir escapar-se tres anys després i va ser un dels que varen immortalitzar amb la seva càmera l'alliberament de París, abans de fundar el 1947 l'agència Magnum amb el fotògraf Robert Capa i altres amics.

Després de cobrir diverses guerres i grans esdeveniments històrics durant tres dècades -va ser el primer fotògraf occidental que va poder entrar a la Unió Soviètica el 1954, després de la mort d'Stalin-, el 1974 va decidir deixar professionalment la fotografia per consagrar-se a la que havia estat la seva passió d'infantesa, la pintura.

Quan ho va fer va explicar que «la fotografia és un instrument. No se n'ha de parlar malament, m'hi guany el pa, però mai no m'ha preocupat. M'ha agradat fer fotos, la qual cosa és diferent. El dibuix implica una participació total».

«La foto és per mi l'impuls espontani d'una antenció visual perpètua, que capta l'instant i la seva eternitat. El dibuix, per la seva grafologia, elabora el que la nostra consciència ha captat en aquest instant. La foto és una acció immediata, el dibuix una meditació». El 2000 havia creat amb la seva dona Martine Frank la fundació que du el seu nom per reunir la seva obra i crear un espai d'exposició obert a altres artistes.

Cartier-Bresson també va ser un personatge més del renaixement cultural del París de postguerra, on va mantenir amistat amb artistes de la talla de l'escultor suís Alberto Giacometti, o els escriptors Jean Paul Sartre i Albert Camus.

El president de la República, Jacques Chirac, va lamentar mitjançant un comunicat la pèrdua d'un vertader mestre de la fotografia. «Amb ell, França perd un fotògraf de geni, un vertader mestre, un dels artistes més dotats de la seva generació i més respectats en el món», afirma el cap de l'Estat gal. «Jo coneixia bé Henri Cartier Bresson, per qui sentia admiració, amistat i respecte. Testimoni essencial del seu temps, va fotografiar el segle XX amb passió, immortalitzant amb la seva mirada universal el moviment dels homes i les civilitzacions», conclou el comunicat de l'Elisi, en el qual Chirac assegura que recordarà l'artista com un gran humanista.

«Era a la vegada un gran artista i un gran reporter, un humanista i un testimoni major del segle XX, que va recórrer amb una inesgotable passió», va declarar el ministre de Cultura gal, Renaud Donnedieu de Vabres. «Aquest esperit profundament independent, no conformista, volia viatjar a l'encontre d'homes. La stors Jean Paul Sartre i Albert Camus.

El president de la República, Jacques Chirac, va lamentar mitjançant un comunicat la pèrdua d'un vertader mestre de la fotografia. «Amb ell, França perd un fotògraf de geni, un vertader mestre, un dels artistes més dotats de la seva generació i més respectats en el món», afirma el cap de l'Estat gal. «Jo coneixia bé Henri Cartier Bresson, per qui sentia admiració, amistat i respecte. Testimoni essencial del seu temps, va fotografiar el segle XX amb passió, immortalitzant amb la seva mirada universal el moviment dels homes i les civilitzacions», conclou el comunicat de l'Elisi, en el qual Chirac asseg