L'orella de Dionís (368 a de JC)

Mor en aquesta data, als trenta-set anys, Dionís l'Antic, tirà de Siracusa. Aquest príncep, excessivament desconfiat, es passà tota la vida en perpètua alarma, vigilant la seva esquena, temerós de tants i tants enemics que des de l'ombra amenacen els homes d'Estat. Tant és així que portava una cuirassa davall del seu vestit i qualsevol persona que se li apropàs havia d'esser prèviament escorcollada. No s'atrevia a exposar la seva gargamella a la feina d'un barber, de manera que la seva barba era tan llarga com breu fou la seva vida. Per a parlar al poble no ho feia des d'un balcó, on una sageta o una pedrada li podia arribar, sinó des d'una torre defensada contra qualsevol arquer. Mai no anava a passar dues nits a la mateixa habitació i la seva presència passava de les limitacions més insospitades. Va fer construir una presó subterrània, dins la roca viva, en el centre de les famoses pedreres de Siracusa, on tancava les seves víctimes. Les voltes d'aquells subterranis estaven disposats de tal manera que els sons més febles hi repercutien i anaven fins a un lloc secret, en forma d'orella, en el centre de les latomies. Allà se situava Dionís i podia sentir clarament tot allò que dins la presó es deia. Això feia que amb aquell enginyós mitjà sabés el príncep quines eren les queixes i les intrigues del poble, alhora que aconseguia descobrir els més secrets pensaments dels presos i ferir amb tota seguretat els seus enemics. El pitjor és que Dionís no volia esser príncep sinó poeta. I per tal d'aconseguir la perfecció del seu art se cercà un mestre. Aquest fou Filoxè, poeta ditiràmbic, és a dir, que conreava el gènere del «dithurambos», poemes en honor de Baccus i per extensió, composicions excessivament donades a la lloança. Així i tot, Filoxè era honrat en els seus judicis. Havent trobat que alguns dels poemes de Dionís eren força dolents, digué agosaradament la veritat, i el príncep l'empresonà en aquelles famoses latomies, o pedreres abandonades i convertides en presó. Creient-lo escalivat, Dionís el tragué del calabós pocs dies després i exposà al seu criteri més poemes. No li semblaren al poeta millors aquelles rimes que les que l'havien portat a la presó i, dirigint-se als oficials de la guàrdia, sense res més a afegir, digué: «Tornau-me a dur a les pedreres!». Però Dionís va riure amb aquesta sortida, la qualificà de crítica enginyosa i el perdonà. Tanmateix, i per tal d'evitar aquelles freqüents i forçades visites a palau, Filoxè se n'anà a viure fora de Siracusa, a Tarento. Passat un temps, havent fet Dionís més versos, volgué saber encara l'opinió de Filoxè, i havent descobert on vivia, envià uns missatgers a pregar-li d'anar a palau. Filoxè redactà una carta de resposta. Sobre un full de paper féu el dibuix de la lletra O, que en grec significa «No» i l'envià. Segurament és aquesta la negativa més rotunda i greu de tota la història.