Es tracta d'un terreny en el qual també es va descobrir un cementeri del segle XIV que, de moment, ja ha donat com a resultat 210 enterraments.
Els individus que van ocupar les fosses van morir víctimes de la pesta de 1348. La zona, que era l'hort del convent de les Clarisses, va ser emprada com a cementeri a causa de l'esmentada epidèmia.
«Davall dels enterraments estan sortint estrats de terra amb material romà, teules, restes d'àmfores i, de tant en tant, algun tros de ceràmica sigilata», explica l'arqueòloga Maria Llinàs, qui participa a l'excavació des del seu inici. Francisca Torres és la directora de les tasques.
Aquestes estructures tardoromanes estan construïdes a base de pedra i morter de calç, «el mateix que es pot trobar a Pollentia», apunta Llinás qui, de moment, no pot oferir més dades. «Els primers sorpresos vàrem ser nosaltres», comenta.
Joan Josep Mas, director insular de Patrimoni Històric, va afirmar que «el CIM estarà pendent, però no ens pronunciarem fins acabar l'excavació».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.