Façana del Teatre Principal, que serà restaurada però no experimentarà canvis.

Façana del Teatre Principal, que serà restaurada però no experimentarà canvis.

22/07/04 0:00
TW
0

J.NICOLAU/N.D.Palma.
Avui va de bo. El Consell ja té llicència d'obres per escometre la reforma del Teatre Principal. La comissió d'Urbanisme de Cort donà ahir el vistiplau a la remodelació i dilluns que ve el ple del CIM aprovarà una ampliació de pressupost per subsanar l'increment pressupostari derivat d'aquests anys d'espera des que el març de 2001 un exitós però dramàtic Mefistofele d'Arrigo Boito baixàs de forma premonitòria el teló d'aquest espai. El setembre sortirà el plec de condicions per treure a concurs l'obra i a final d'any, segons anuncià amb fermesa la consellera Mulet, se contractarà l'empresa i començaran els treballs. L'obra se farà en dos anys i mig.

L'anunci d'aquesta esperada llicència arriba després de més de dos anys d'estira i arronsa polítics. Papers suposadament no entregats o incomplets i, per sobre de tot, en la societat, polèmica pel tancament del teatre de referència de Mallorca.

El Consell sol·licità llicència el setembre de 2002. Els papers dormiren un any a Cort i després, de sobte, s'informà que faltava adjuntar a la paperassa el projecte d'activitats. La documentació fou remesa el passat d'octubre i ahir, després de vuit mesos, s'atorgà el vistiplau.

La primera construcció del teatre es remunta a l'any 1662. El paborde de la Seu Joan Barceló cedí a l'Hospital un «trast d'hort derruït que antigament era pesquera» per fer-hi un recinte escènic perquè l'Hospital aconseguís alguns ingressos de més. Cinc anys més tard l'espai s'inaugurava com la Casa de les Comèdies.

Primer pas
Aquesta fou la primera passa del seu llarg caminar. Amb el temps el Principal ha sobreviscut a guerres, ocupacions, incendis... ha experimentat múltiples remodelacions, canvis de nom... conjuntures i avatars múltiples que avui servirien per traçar un ample fragment de la història.

El 1853, en estat ruïnós, es tanca per ser esbucat. La seva reobertura seria quatre anys més tard com a Teatro de la Princesa en honor a la després reina Isabel II. L'etapa d'aquesta reforma seria breu. Un any més tard d'inaugurades les obres un incendi destruí tot l'interior, fet que obligà a un nou procés de reconstrucció que acabaria dos anys després. Aquesta seria l'etapa del Teatro Príncipe de Asturias que perduraria fins la revolució de 1868 que destronà Isabel II. De llavors ençà, el recinte es coneix com a Teatre Principal. Les obres de la façana, tal com es coneix avui, es remunten al 1894 amb el projecte encarregat a Ernest Canut i Joan Guasp mentre que els interiors han estat objecte de nombroses reformes a càrrec de Carles Garau, Valentí Sorribes, Aleix Reynés...

Ara, serà el nom de Felipe Delgado el que se sumarà a la història d'aquest teatre. L'objectiu, retornar l'espai a la fesonomia que tenia el 1932. El gran eix de la nova reforma és tornar habilitar els dos vestíbuls que tenia, en què s'ubicaran una cafeteria i una zona d'esbarjo per als espectadors durant els intermedis. D'aquest projecte es conserva un document a Cort que ha servit de punt de partida.