Tal dia com avui neix a Kosariska, Eslovàquia, Milan Rastislav Stefanik, del qual diria el mariscal de camp de la Primera Guerra Mundial Ferdinand Foch: «Stefanik és un home poc comú amb una ànima generosa, un geni que està sempre disposat a fer sacrificis personals, si es tracta d'un gran benefici moral».
De la família d'un pastor evangèlic, havent estudiat en el liceu de Bratislava i, en matèria d'astronomia, a la universitat de Praga, viatjà a París per col·laborar amb els astrònoms Jules Janssen, Camille Flammarion i, també, amb el «poeta entre els matemàtics», Henri Poincaré. Publicà diversos treballs científics i guià una expedició francesa al Turkestan on havien d'observar un eclipsi solar. Visità Tolstoi a Jasnà Poliana i va recórrer després Algèria, la serralada de l'Atlas, el desert del Sàhara, Tunis i Cartago, recollint tota mena de dades científiques sobre el Magrib. Llavors anà al Brasil i a l'illa oceànica de Tahití. Sempre sota bandera francesa, obtingué el permís per construir a Equador i les illes Galàpagos una xarxa telegràfica. De sobte, el 1914, tot aquest món de ciència, pacífic, queia abatut amb el començament de la Primera Guerra Mundial.
Aleshores, Stefanik, lluny d'amagar-se, ingresa el 1915 a l'Escola d'Aviació militar francesa, fruit de la qual experiència fou l'organització de la meteorologia militar i diferents vols d'exploració sobre el front. De retorn a París, imposava el seu pla de crear un Estat txecoeslovac, per al qual tingué el suport del primer ministre Aristides Briand i el nacionalista Masaryk. Es creà així el Consell nacional txecoeslovac que posà en pràctica el seu propi exèrcit. Seguí treballant per a la independència del seu país, viatjà a Rússia i als Estats Units, signà un conveni bilateral amb el primer ministre italià Orlando i així, el 28 d'octubre de 1918 naixia la República Txecoslovaca, dintre de la qual Stefanik era nomenat ministre de la Guerra. Treballà activament en la creació per a la construcció de les forces aèries del seu país i, acabada la guerra, amb la pau renovada, es volgué casar amb la dona de la qual estava ben enamorat.
Era la marquesa Giuliana Benzoniova. El dia 4 de maig del mateix any es trobava a Udine, a l'aeroport de Campo Formio. Des d'allà havia de volar a Bratislava per tal de deixar enllestits els seus afers personals. De sobte, l'avió s'estrellava poc abans d'arribar al seu destí. Tots els membres de la tripulació moriren. Ell havia dit, trobant-se un dia a Bradlo:
«En morir vull que m'enterrin en aquest indret, puix des d'aquí es pot veure tota la meva Eslovàquia estimada». Diplomàtic, astrònom, general de l'armada francesa, ministre, humanista, fundador de Txecoslovàquia... Qui li hagués pogut demanar més?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.