TW
0

Tal dia com avui, en aigües de l'Adriàtic, prop de l'illa de Lissa, s'enfrontaven dues grans esquadres de guerra. En aquella batalla es marcarien noves tècniques, directrius i estratègies per a la lluita naval. Un estol era italià, comandat per l'almirall comte de Persano, i l'altre, austro-hongarès, que tenia per cap suprem l'almirall Tegetthof.

Per la banda italiana cridaven l'atenció els nous navilis cuirassats a vapor, com l'Affondatore, proveït de torres, autèntiques fortaleses flotants que ja havien aconseguit grans èxits a la guerra civil nord-americana. ERe d'Italia i eRe de Portogallo tenien bateries als costats i cada un d'ells desplaçava 5.700 tones. De 4.200 tones eren eMaria Pia, eCastelfidario, l'Ancona i eSanMartino. Després venia eCarignano, de 4.100, eVarese i ePalestro de 2.000 i eTerribile de 2.700. Per completar l'estol, set fragates de fusta, a vapor, amb noms monàrquics igualment significatius: Maria Adelaida, Duce di Genova, Principe Umberto, Vittorio Emmanuele, Carlos Alberto, Gaeta i Garibaldi.

Per l'altra banda, els austro-hongaresos posaven en joc set cuirassats, eFerdinand Max, eHapsburg, de 5.200 tones; eDon Juan de Austria, eKaiser Max i ePrinz Eugen, de 3.600 tones; eDrache i eSalamandaer, de 3.000... Acompanyaven aquestes unitats sortides de les drassanes més modernes de l'època, un navili de fusta, eKaiser i cinc fragates, també de fusta, les Novara, Radetzky, Adria, Schwartzemberg i Donau...

Sembla que els austrohongaresos sapigueren fer servir una millor estratègia i una decisió total. Formaren una cunya per tal de poder arribar a l'abordatge. La sort, per tècnica, afavoria els italians, em una superior potència de foc. Però els austrohongaresos preferiren els xocs amb esperons i la lluita cos a cos, com els seus avantpassats. Causà sensació com eFerdinand Max travessà amb la seva proa eRe d'Itàlia.

Per aquest motiu, Austriahongria no perdé cap vaixell. Els italians perderen eRe d'Italia i e Palestro. Pel que fa a baixes humanes, els austrohongaresos tingueren 38 morts i 611 els italians. Tanmateix, d'aquest combat, en treurien serioses conseqüències les esquadres navals del món. La batalla de Lissa forma part del conflicte ocorregut els mesos de juny i juliol de 1866, entre Prússia, aliada amb Itàlia, i Àustria, secundada per Baviera, Würtemberg, Saxònia, Hannover, Baden i altres petits estats alemanys.

Bismark la provocà amb deliberació per expel·lir Àustria de la Confederació germànica. Sota la direcció de Moltke, les tropes prussianes esclafaren les austríaques a Sadowa. Com a resultat de la derrota d'aquestes, Prússia s'annexionà els estats de Hannover, Hesse-Cassel, Nassau, la ciutat lliure de Francfurt i els ducats danesos, mentre que Àustria va haver de cedir Venècia a Itàlia.