Hem parlat moltes vegades de la Guerra Civil i de com començà aquell 18 de juliol a les principals ciutats espanyoles. Hi va haver, però, un episodi diferent, tal volta per la geografia exòtica que l'envoltà. Es tracta dels territoris de la Guinea Equatorial que foren colònies de l'Estat espanyol. Com va esser això? En aquells dies, els territoris disposaven d'alguns caps i oficials de l'Exèrcit, alguns grups de la Guàrdia Civil i sis companyies de la Guàrdia colonial. Tot en gros, quatre mil homes. L'illa més allunyada del continent africà és Annobon, dins l'hemisferi austral, amb només mil habitants. Hi ha també un vaixell de guerra, el creuer Méndez Núñez, destacat en el port de Santa Isabel de Fernando Poo, avui Malabo. El governador de la colònia és l'enginyer Luis Sánchez Guerra. Sembla que des dels primers moments aquells territoris resten de la part del Govern republicà, en actitud passiva. Quan els primers dies d'agost el responsable haurà de sortir del Port de Santa Isabel rumb a Dakar, rep una contraordre. Tornarà a Fernando Poo per tal d'evitar que la colònia es pugui unir als nacionals. Tanmateix serà reclamat pels comandaments de la Península i haurà de marxar, no sense llançar els oficials feixistes per la borda. El governador de Guinea només podrà disposar d'un vaixell correu, eFernando Poo, el qual no disposa de més armament que mitja dotzena de fusells i vuit pistoles. Havent demanat ajut urgent els feixistes guineans, surt de les Canàries el vaixell també correu Ciudad de Mahón, que trasllada una columna de desembarcament integrada per un Tabor de Tiradors d'Ifni, amb 219 homes i dues companyies d'un batalló de voluntaris, amb dos-cents homes. A més d'aquestes unitats, hi va mitja secció de metralladores, una bateria amb dos canons Krupp i dos Schneider i 54 artillers. El navili expedicionari va fer la travessia sense problemes i entrà al port de Santa Isabel, des d'on es dirigí a Bata. ECiudad de Mahón canoneja aleshores eFernando Poo, que s'haurà de retre al cap de poc temps. En eFernando Poo hi havia monges i capellans que foren alliberats. Després d'una pluja de trets, la ciutat de Bata és abandonada pels republicans, que fugen al Camerun i a Gabon. En el vaixelFernando Poo hi fou empresonada la tripulació de mariners republicans. Un vespre, la nau fou enfonsada.
La Guerra Civil a Guinea (1936)
19/07/04 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- Cisma a Vox: un centenar de càrrecs es rebel·len contra Abascal
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- Una cadena humana reclama una plaça i un casal públic a Son Sardina
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.