Llorenç Móra, l'adéu a un «home de combat» que sempre lluità per la terra

Móra era hereu de tota una cultura de glosadors que aglutinaven la denúncia política i social amb una immensa tendresa capaç de despertar emocions i seduccions. Tenia la capacitat de reunir en una mateixa obra els elements de la poètica amb la cultura més popular.

Va ser un home amb una dignitat honorable, que estimava la seva terra i que sobretot lluitava per la llibertat. «Era una persona que defensà sempre els seus ideals, la lluita per la identitat i la nostra llengua», remarca l'escriptor i professor Damià Pons i Pons.

Els seus quatre famosos versos Tant és ara com abans,/ perquè això ja ve d'enrere,/ només hi ha una senyera,/ dels Països Catalans, musicats per Biel Majora, són tot un himne del nacionalisme arreu del territori de parla catalana.

«Canti on canti aquesta tonada als Països Catalans, tothom s'emociona. Pensen que és un cançó popular, però és bo recordar que ho va escriure un glosador d'Algaida», assegura el músic Biel Majora, responsable d'haver duit aquests quatre versos de Móra al cor dels seus seguidors.

Però també fou un home que va viure per la seva terra. Persona dinàmica, curiosa i inquieta, era el primer a col·laborar en les activitats del poble. «Ja sigui per formar part del jurat dels Premis Literaris Castellitx o per assistir a alguna xerrada, en Llorenç sempre estava disposat a ajudar-nos», recorda Francesc Miralles, regidor de Cultura d'Algaida.

Molt amic dels seus amics, era estimat per tots els algaidins. Francesc Antich, nebot de Llorenç Móra i secretari general del PSIB-PSOE, el recorda amb molta estima. «El conco Llorenç era una persona molt marcada per la Guerra Civil, però era molt sensible i amant de la llibertat», comenta. Francesc Antich també reconeix que Llorenç Móra el va influenciar molt. «Ell era nacionalista, republicà i d'esquerres, i jo era el seu nebot polític, i de tantes xerrades alguna cosa me'n va quedar», conclou.

Tot i dedicar-se professionalment al món de l'hostaleria, fins i tot arribà a ser director d'hotel, des de ben petitet ja estava enamorat de la literatura. De la mà del rector Sebastià Guasp va descobrir el món del teatre i de les rondalles mallorquines. Joan Balaguer, amíc íntim de Móra, ja el recorda de petit com un estusiasmat per la literatura. «Encara que ens dúiem onze anys, sempre venia amb nosaltres a representar obres allà on anàssim i sempre ho feia amb moltes ganes», recorda.

Però pel que és realment recordat és per les seves gloses. «El millor glosador dels darrers 50 anys i probablement el darrer», així el defineix Llorenç Capellà, escriptor i membre del Consell Editorial de Diari de Balears. Llorenç Móra no destacava per les seves improvisacions. «Ell necessitava pensar-se les seves gloses, fins i tot escriure-les, ja fos en un torcaboques o en un bocí de diari», assegura Gabriel Janer Manila, escriptor i president de l'Institut d'Estudis Baleàrics.

Per aquest motiu Móra no es dedicava als combats de gloses. «Però això no vol dir que no fos bo, tenia una gran agilitat i rapidesa. Era molt exigent amb si mateix. Pensava i es repensava les seves gloses fins que n'estava content. Potser és recordat més com a escriptor de gloses que no per recitar-les, «però això és degut que escrivia al diari», recorda Janer.

Aquests trets sempre l'han emparentat amb el seu veí Pere Capellà. «Malgrat que ho fessin en èpoques ben diferents, en Pere i en Llorenç sempre han defensat els mateixos ideals», assegura el batle Jaume Jaume.

Enamorat de la paraula, tenia una gran energia i gràcia quan s'expressava. A la seva obra es veia reflectida la gran amplitud de temes. Crítiques socials, polítiques, festes o comiats, sempre era capaç de trobar les paraules adequades i adaptar el seu estil a l'esdeveniment.

Aquesta capacitat per escriure li va obrir les portes d'aquest diari. Fou Llorenç Capellà qui va tenir la idea que Llorenç Móra escrigués una glosa a la contraportada del diari. «Quan va aparèixer Diari de Balears vaig recordar quan el meu pare escrivia aBaleares i vaig pensar que en Llorenç també ho podria fer i el director, Miquel Serra, hi va estar d'acord», recorda Capellà. Cada dia escrivia una glosa en aquest diari en la qual oferia una visió molt personal de l'actualitat. «La seva secció al diari era molt interessant, ja que hi comentava l'actualitat des d'un punt de vista irònic i crític», assegura Damià Pons.

L'Ajuntament d'Algaida té intenció de retre homenatge a Llorenç Móra. Entre els actes que s'estan preparant, hi ha la publicació de les obres completes i dedicar-li l'apartat de glosa dels Premis Literaris de Castellitx, que tantes vegades ell va jutjar.

Aquesta darrera setmana s'han repetit les mostres d'afecte d'Algaida cap a la figura de Llorenç Móra. En el seu funeral, varen ser moltes les persones que li donaren el darrer adéu. En actes com la presentació de les obres de Pere Capellà o el combat de gloses del passat divendres, la seva figura hi va ser present.