L'humor i la ironia de les terres de l'Ebre torna amb «No es pot viure!»

Artur Gayà, Quico el Célio; i Jordi Fusté, el Mut presentaren ahir el seu nou CD i anunciaren la seva actuació, ahir a Petra, i avui vespre en una festa antiautovia a Campanet. «En aquest disc seguim la mateixa línia que en els anteriors treballs de la formació, utilitzam la música folk i la tradicional per fer-ne cançons populars, senzilles d'adoptar pels veïns i que tracten d'una temàtica social», explicà Jordi Gayà.

És en la lírica dels tortosins que resideix el secret de l'èxit de la formació. «Parlam d'amor, del paisatge i en aquest disc honoram l'olivera, que és un arbre emblemàtic de la Mediterrània». Així, a Tots els colors del Delta, el canvi del paisatge amb el pas de les estacions de l'any es converteix en un cant de la bellesa de les aigues i els cultius d'arròs.

Però en un altre vessant, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries opten per les lletres reivindicatives, «l'expressió del poble, el progrés mal entès, l'ecologia o el racisme». No és estrany que el participàs en les protestes pel polèmic transvasament de l'Ebre i el Pla Hidrològic. «Gairebé tota la població havia entrat en el moviment i nosaltres posàrem la música a una revolució. Això sempre és bonic», afirmà Gayà.

Però No es pot viure també amaga dosis d'optimisme i de felicitat. «Lo riu és vida és una cançó de celebració composta abans de la derogació. Però sempre pensàrem que tot plegat era molt irracional i que un dia se solucionaria». Un cant de l'Ebre salvat com una predicció de l'alegria que envaí els pobles de la zona amb les noves decisions polítiques.

Els sis personatges que apareixen a l'escenari, «antiherois» com els agrada definir-se, varen néixer de la «idea de comunicar més amb la gent fent us de la ironia i de l'humor com a armes, perquè aconseguir la satisfacció del públic és el que més ens omple», afirmà Fusté.