NURIA ABAD. Palma.
L'arquitecte navarrès Rafael Moneo es trobava ahir a l'Illa per participar a Son Fortesa, seu de Camper, en una trobada d'arquitectura, celebrada amb l'objectiu d'explicar la intervenció duita a terme en aquest espai. Allà va oferir algunes reflexions sobre la transformació urbanística experimentada per Mallorca en els últims anys.
-Aquests atributs són dos companys de viatge excepcionals que han fet de l'arquitectura antiga de l'Illa un bon camí. En l'actualitat, és molt més difícil posar-los en pràctica, aquí i en qualsevol altre lloc. No hi ha per què pensar que Mallorca pateix una síndrome que altres llocs no pateixen.
-Sense anar immediatament a l'evident, al mal que s'ha fet en platges, ports i paisatges, crec que l'Illa ha sofert una transformació l'explicació de la qual és clara. Les societats creixien abans més interrompudament, les tecnologies no tenien un impacte tan dur i les normes de comportament eren més compartides. Això feia que el medi en el qual es produïa la vida social fos més consistent.
-Segurament es correspon amb el que serà la realitat de l'Illa pensar que tot el territori estarà tan fàcilment comunicat que es farà de l'Illa una ciutat, però crec que fa oblidar un dels seus encants: les distàncies.
-Ens trobam davant d'una cosa que té la bona arquitectura: la disponibilitat i la indiferència funcional que permet de no repetir els usos. Quan això succeeix, un pot tractar de recompondre mons acabats i traslladar la realitat a la dels parcs temàtics, que és una cosa de la qual a mi m'agradaria escapar. El món en què vivim és cada dia més virtual i fa més difícil entendre el que significa l'autèntic. Per això, em sembla que poder operar sense la mimesi estricta del que eren les coses és també la seva post de salvació.
-Afirmau al pròleg del llibre «Mallorca Boom» que l'arquitectura insular sedueix fent de la raó un aliat i de la dignitat la seva meta...-Síndrome sembla el terme ajustat a la realitat...-I ara?
-Mallorca continua sent un lloc que, malgrat les destrosses que se li han inferit en els últims cinquanta anys, manté un gran atractiu. Tanmateix, aquesta consciència que porta a actuar amb més pretensió que respecte es farà notar en la conservació del patrimoni.
-Alguna recomanació?
-Jo vénc a l'Illa atret per ella i sent pudor de dir coses que en realitat pertanyen als qui viuen en ella, però em sembla que un paisatge tan complet com el de Mallorca es ressent moltíssim amb els elements infrastructurals potents que s'insereixen en ell. Però, qui s'atreveix a dir que els medis amb els quals treballar han de ser més modestos, que les infraestructures podien ser més ajustades a la realitat perquè els elements que tant admiram es conservin?
-Problema de difícil solució, no?
-Sí, perquè hi ha operacions que tenen el seu sentit. Entenc que la gent es resisteixi a prescindir de mecanismes que s'utilitzen en altres llocs, encara que si es persegueix la conservació és una mica inevitable.
-En aquest sentit, què opinau del concepte illa-ciutat?-Quina és l'essència de la vostra intervenció a Son Fortesa?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.