Mestre Pio i Ramon Llull (1761)

Miquel Ferrà i Martorell16/07/04 0:00

«Salomó de salomons:/ en vostre poder confio/ que dareu a mestre Pio/ bon despatx en es botons./ O, Sant, santíssim hermano/ Ramon Llull, màrtir, beato!,/ jo us vuy tancar com barato,/ servir sempre en quant humano,/ perquè un cert barbat paysano/ ha legit en breus renglons/ que donàreu dos dobblons/ perquè uns volandos, volant,/ vos anassen publicant/ Salomó de salomons./ Segons axò, vós sabreu/ tot s'Art General de cor;/ fins y tot sabreu fer or/ i no peca qui no u creu./ Escapsau y dau arreu,/ puix jo he cobrat tal brio/ que puch jurar com som Pio/ que res m'ha espantat del món./ O sant beato Ramon!,/ en vostro poder confio./ Vos feis miracles a uf/ y portentos a trompons;/ en sentir vostros sermons/ m'esclat de riure y m'arruf. Em loc vostro tot m'estuf,/ perquè ja no hi ha jodio/ que no diga: Santo mio: vós m'haveu dat la salut. O sant, santíssim volgut: què no dareu a mestre Pio? / Jo us deman, ab eficàcia /-Gràcies, sant Ramon Llull-/ que ara que teni u es bull,/ em fasseu alguna gràcia./ Vós podeu, sense fal·làcia,/ fer-me part de vostros dons,/ puix deixem-mos de cançons/ que c om som passamaner,/ m'heu de dar, sant verdader,/ bon despartx en es botons».

Aquest poema, satíric, datat el 1761, que porta per títol: «Rogativa de Mestre Pio, Passamaner, al Beat Ramon Llull, en la festa del Call», és obra del frare dominic Albert Burguny i Castelló, que a més de poeta fou comediògraf i home expert en arts plàstiques. Nascut i mort a Ciutat de Mallorca i que visqué del 18 d'agost de 1707 al primer del mateix mes del 1770. Era fill d'Antoni Burguny i Joana Castelló, moradors de la parròquia de Sant Nicolau, a la capital mallorquina. Va professar en el convent de Sant Domingo com a frare llec i com deia Lluís Salvador va saber «escriure poesies satíriques tot fent burleta de la gent de la seva mateixa classe».

De tot plegat es desprèn que existia un personatge a la Palma del segle XVIII a qui deien Mestre Pio, xueta del Call, que tenia botiga oberta de passamaner al carrer dels botons. El passamaner fabricava o tenia a la venda el passamà, que era un teixit en forma de cinta per guarnir i adornar vestits o mobles. Sembla que aquell artesà o comerciant havia escrit i publicat un llibret de lloances a Ramon Llull, agosarament que els cristians vells estaven lluny de perdonar-li.

Autor d'obres teatrals com la «Comèdia famosa del Gloriós Sant Caietano» i de poesies com la «Codolada a l'Unicorn de Sant Domingo», «Exhortació a la vivent gatera» i sobretot, la dedica al «famosíssim gat del convent de Sant Domingo sentenciat a mort sens apel·lació».