El fanatisme encegat és, i ha estat, segurament, el pitjor enemic del món científic. Víctima d'aquella intransigència inquisitorial, Galileo Galilei, el més gran astrònom de la història, cruelment perseguit, era finalment portat a judici i aquelles actuacions es perllongaven de finals de juny de 1633 a les primeres setmanes del mes següent. Hagué d'adjurar del que pensava. Encara més greu. Hagué d'adjurar del que veia, del que sabia, del que havia investigat i comprovat...
«Considerant que aquest Sant Ofici m'havia obligat jurídicament a abandonar la falsa opinió segons la qual el Sol es troba en el centre de l'univers i és immòbil, mentre que la Terra no n'és el centre i és mòbil, i considerant que jo no puc sostenir, ni defensar ni ensenyar, de cap manera, oralment o per escrit aquesta falsa doctrina després que se m'ha advertit que és contrària a les Sagrades Escriptures... Jo, Galileu, he abjurat, jurat i promès que en el futur no diré ni afirmaré mai res verbalment ni per escrit coses com les que m'han fet sospitós...».
Però diu, la realitat o la llegenda, que Galileu, després d'escriure aquella declaració, es posà dempeus i mogut per una ràbia immensa, copejà les rajoles del terra amb el peu dret i remorejà:
-I tanmateix es mou! «E pur si mouove!».
El tema és tan important com senzill i convida a una fonda reflexió. N'hi ha que tant si volem com si no volem neguen les evidències. Volen que els donin la raó sobre aquells aspectes de la vida que són de color blanc i ells, per encabotament interior, desitgen que sien negres. Són els que opinen sense tenir proves a les mans del que diuen. Els que pensen que, efectivament, l'univers gira al seu entorn. Els que pensen que sempre són els altres els que van errats. Els que volen ser doctors en temes que desconeixen.
Els inquisidors que jutjaren Galileo Galilei mostraren el llautó de la gran ignorància. Ni per un moment volgueren qüestionar el contingut a la lletra de les Escriptures judaiques. Com podia estar equivocada una obra inspirada per Déu?
-E pur, si muove!
La Congregació de l'Index dictava contra Galileu un decret condemnatori i tots els seus llibres no eren només condemnats sinó prohibits. El savi va prometre obediència i anà a Florència, on seguí estudiant i investigant. El 1624 tornava a Roma per tal d'aconseguir la revocació d'aquell decret. Li concediren els que volia de manera parcial. Altre cop a Florència seguí treballant i això li valgué un nou procés inquisitorial. Confinat a Siena, seguí amb els seus descobriments. El més sensacional, només uns pocs mesos abans de tornar cec, tingué lloc el 1637: el fenomen de la libració llunar... Llavors, la fosca i amb la fosca, la mort.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.