Una exposició sobre la primera etapa de la revista Nosotros somos los muertos protagonitzarà la Setmana Negra de Gijón que comença avui. Fins el 18 de juliol, la publicació centrarà l'apartat de còmic de l'encontre literari del gènere policíac.
La mostra es compon de prop de 100 originals dels autors que col·laboraren en la revista des del seu primer número fins al setè, el de l'acomiadament fins que Inrevés decidí ressuscitar Nosotros somos los muertos l'any passat. «El muntatge recull una part nacional i una d'internacional», assegurà Pepe Gálvez, comissari de l'exposició. Entre els autors nacionals destaca la presència de Max i Pere Joan «per ser-ne els artífexs»; Javier Olivares «pel seu treball com il·lustrador»; Keko i les seves col·laboracions, que li serviren per «dibuixar el que realment volia»; Manel Fondevila, «qui mostrà la seva cara menys comercial» i Portela i Iglesias.
L'apartat internacional estarà compost per l'alemanya Anke Feuchnberger, «la representació femenina de la publicació», el nord-americà Peter Kuper i el suec Max Anderson. «Hem fet una selecció sobretot visual perquè l'espectador veurà una vinyeta, no llegirà una historieta», digué Gálvez.
L'exposició es completa amb un catàleg-llibre que recull «tots els dibuixants que treballaren a la revista» i que han estat separats en quatre apartats: «els resistents, les dones, els mallorquins i els gràfics». A més, els autors presents en la mostra participaran en dues xerrades. En una parlaran sobre «la creació de la historieta» amb altres escriptors. L'altra, una taula rodona, estarà protagonitzada exclusivament pels autors convidats, que «parlaran cara al públic del muntatge».
«La mostra vol remarcar l'aspecte d'autogestió de la publicació». L'«amor pel dibuix» que sentien els il·lustradors que participaven i la «utilització de formes d'expressió diferents» van permetre el naixement d'una revista «paradigmàtica i significativa dins del món de la historieta».
«Nosotros somos los muertos» significà «més que una ruptura una continuïtat».«Aglutinà les diferents formes creatives que havien començat a instal·lar-se i que no s'adaptaven al sector comercial». Un mercat que, en aquella època, «estava en crisi». Amb la revista, «els autors van podir escollir el que volien fer, i sobretot, el que volien dir».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.