Mallorca i la medicina antiga (1378)

Hi havia, doncs, tota una «llegenda» grecorromana que els àrabs i els jueus translladaren a l'Edat Mitjana, per fer-ne millora i crítica, completant-la amb l'alquímia i la cirurgia. Potser el respecte religiós pels morts dels àrabs, que no tocaven els cadàvers, endarrerí o aturà el progrés en matèria d'anatomia i fisiologia, però, en canvi, feren avanços en botànica medicinal, estudi de les febres eruptives, extirpació de glàndules i tumors. La màxima figura de la cirurgia àrab, Abul-Qasim-al-Zahrawi, mostra, fins i tot, a les seves obres, algunes làmines amb els instruments dels primitius quiròfans, com són les serres quirúrgiques. Diuen que l'obra d'aquest autor formava part de la biblioteca de Judà Mosconi, també conegut com Lleó Greco Jahudà Mosconi. Aquella biblioteca estava integrada per cent cinquanta-tres volums en llatí, àrab i hebreu, i feia referència a temes relacionats amb la filosofia, el judaisme, la medicina, la farmacologia, l'astrologia, la zoologia i la botànica. Mosconi havia nascut a Okrida, Turquia, el 1328, i morí a Mallorca el 1377, amb fama de savi virtuós i metge exemplar. Una vegada mort, tots aquells llibres foren venuts en pública subhasta per part dels seus hereus. Els jueus del Call de Ciutat n'adquiriren la major part, figurant entre aquells compradors els Cresques, cartògrafs.

El 1378, el rei Pere El Cerimoniós sol·licitava diversos volums d'aquella «famosa» biblioteca al Governador de Mallorca, que va haver de fer moltes passes per aconseguir el que restava d'aquell patrimoni cultural. Però la Biblioteca de Judà Mosconi havia disposat també d'obra pròpia, és a dir, escrita pel mateix bibliòfil, com la que duia per títol «Supercomentari d'Ibn Ezra sobre el Pentateuc», escrita entre el 1368 i el 1370. Sabem que instal·lat a Mallorca durant el cinquè decenni del segle XIV, era metge del rei abans esmentat. Els documents ens parlen de tres localitats que li serviren de residència, Palma, Inca i Sineu, on exercí la medicina. Mosconi, a través de la matèria dels llibres que posseïa d'altres autors, així com de la seva obra pròpia, se'ns mostra com un seguidor de les idees aristotèliques en les quals es basà el pensament averroista. Una nota curiosa és que l'apotecaria d'aquell temps anava barrejada amb el comerç de les drogues i les espècies, fins que Frederic II, rei de Sicília, havia reglamentat aquesta professió el 1233 i per tant es trobava ben definida en temps de Mosconi. Els «stationarii» venien els medicaments simples i els «confetionarii» preparaven les prescripcions dels metges, uns i altres vigilats pel «Collegi um Medicorum».