En punt a les deu, els llums van parpellejar per uns segons i tot va quedar a les fosques. Va rugir la multitud i els primers acords van donar pas a la primera cançó. Bisbal va baixar per una espècie de tobogan vestit amb una camisa de màniga curta color vermell, texans i sabates amb plataforma. Les pantalles reproduïen el que l'escenari lliurava, ràpid, nerviós i estàtic. Entre la primera i la segona cançó l'estrella va saludar el Coliseu «petat» de gent: «Bona nit, Mallorca, és tot un gust estar aquí, per fi puc saludar-vos a tots».
L'ídol, que sembla conèixer molt bé el seu treball, va manejar l'audiència al seu plaer. Es va calmar quan va fer falta, es va mirar quan ho va requerir, va ser sexy quan l'ocasió així ho demanava i romàntic sense remei quan va ser precís. No es va saltar cap línia de l'estipulat, va actuar i va interpretar segons el guió configurat per endavant i va fer feliç, encara que sembli banal el terme, a les més de deu mil ànimes reunides a la plaça.
Recolzat en una dotzena de persones a dalt de l'escenari, entre músics, ballarines i cors, el d'Almeria va vessar sobre la sorra cada una de les cançons que el van catapultar a la fama, l'èxit i el reconeixement internacional.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.