TW
0

P.GIMENEZ.Palma.
Els vessants intimista i internacional que cobren forma en els projectes de l'arquitecte danès Jorn Utzon són els eixos que vertebren l'exposició antològica que el Col·legi d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) dedica al premi Pritzker 2003, «una de les figures més importants de l'arquitectura contemporània i líder de l'anomenada tercera generació del moviment».

A banda de l'exposició, que romandrà oberta fins al 29 d'agost, la trajectòria d'Utzon també s'analitzarà a un cicle de conferències, que es desenvoluparà durant els divendres del 2 de juliol al 6 d'agost. Personalitats de prestigi internacional com són Richard Weston, Adrian Carter, Rafael Moneo, William Curtis i Jan Utzon, fill de l'homenatjat, prendran la paraula per parlar de la vida i l'obra de Jorn Utzon, un geni de l'arquitectura.

El president de la Demarcació de Mallorca del COAIB, Federic Climent, explicà que el recorregut de l'exposició que s'inaugura anit a la Fundació Miró sota el lema Homenatge a Utzon, un geni de l'arquitectura «dóna una visió global de la interpretació que l'autor fa de l'arquitectura».

Per aquest motiu es va decidir que la mostra fos antològica, «perquè tot i ser un dels arquitectes més prestigiosos», el conjunt de les seves realitzacions s'ha vist minimitzat per ser conegut com l'artífex de l'Òpera de Sidney.

Així, el recorregut que planteja l'exposició comissariada per Joana Roca s'ha estructurat en tres parts que posen de relleu la trajectòria de l'arquitecte. L'espai Cúbic mostra a partir de dibuixos, maquetes i fotografies els projectes més emblemàtics d'Utzon, així com documents històrics, com el vídeo que recull la deliberació del jurat del concurs que elegí el projecte d'Utzon per construir l'Òpera House. L'edifici que s'aixeca a la badia de Sidney està representat també aquí per una maqueta, els dibuixos que Utzon presentà al concurs i el llibre original del projecte.

L'església de Bagsvaerd, el disseny de l'edifici de l'Assemblea de Kuwait -avui destruït-, el projecte del Banc Nacional de Teheran i el desenvolupat al Teatre de Zürich són altres edificis que estan representats.

El passadís que recull els dissenys de mobiliari realitzats per Utzon serveix de trànsit per arribar a la part més humana i íntima de la mostra. Aquesta ve donada per l'exposició, a l'espai Zero, dels projectes als quals l'arquitecte tresllada la seva interpretació de l'habitatbe -on s'inclouen Can Lis i Can Feliz-; objectes personals; i la recreació del tapís que ha suposat el retorn del danès al projecte de l'Òpera de Sidney i algunes escultures.