TW
0
M.D/J.N/P.G.Palma. El Patronat de la Fundació Bartomeu March aprovà ahir per «unanimitat dels assistents» destituir Basilio Baltasar com a director de la institució, «rellevant-lo de qualsevol càrrec i ocupació que hi hagués exercit i revocant-li els seus poders». Aquesta decisió es va adoptar després de destituir en el càrrec de president del patronat Manuel March Cencillo, fill del fundador, i nomenar en el seu lloc la seva germana, Marita March Cencillo.

Joan Buades, advocat de la família Fierro March, explicà que «és opinió d'una part de la família que la destitució de Baltasar ha estat motivada per la manca de confiança, extralimitació en les seves funcions, fer i desfer al seu gust, no respectar l'ordre jeràrquic i enfrontar la família».

Segons Basilio Baltasar, qui assegurà conèixer la notícia de la seva destució per Diari de Balears, «els acords adoptats a la reunió seran impugnats davant els tribunals perquè la junta no fou legal». A aquesta afirmació contestà el lletrat declarant que «dels sis membres del patronat se'n van reunir quatre», el que dóna validesa al vot. Val a dir que tant per la Llei de Fundacions com pels propis estatuts de la institució el patronat pot reunir-se sempre que ho sol·licitin dos dels seus patrons i ha de fer-ho almenys dues vegades a l'any.

En el decurs de l'horabaixa d'ahir els esdeveniments al voltant d'aquest assumpte es varen precipitar, i un nou comunicat signat pel «president del patronat Manuel March, la vicepresidenta Maritín Cencillo i l'equip professional de la Fundació Bartomeu March» acusava Marita March de «retenir valuosos béns que la Fundació estima que són de la seva propietat per exprés desig del seu fundador». Les peces de la discòrdia són l'oli de Goya La condesa de Benavente, i eTríptic de Biniforani del segle XVI.

La reclamació d'aquests béns, «amb objecte de cumplimentar l'inventari de la Fundació, i seguint les peticions de la Conselleria de Presidència del Govern», varen dur a prendre dues mesures: D'una banda, «la Fundació posà en coneixement del Govern el problema» i d'altra, «la Fundació va interposar una demanda contra Marita March reclamant-li» l'oli.

Segons Buades, «mort Bartomeu March es varen nomenar uns marmessors que feren l'inventari i el repartiment de l'herència. El Goya li tocà a Marita, que va pagar els impots de transmissió d'herència, que varen ser molts». Només un jutge podrà dir si aquest quadre torna a la Fundació i, si fos així, «haurà de fer-se un reajust de l'herència», assenyalà el lletrat.

Respecte deTríptic de Biniforani, d'acord amb el comunicat de Manuel March, «va ser permutat per Marita March a canvi d'una sèrie de mobles». Segons s'especifica, per tenir validesa, «aquesta permuta requereix l'aprovació prèvia del Protectorat del Govern balear» i, matisa que «aquest acte no s'ha duit a terme» i per això reclama la peça.

Joan Buades contesta que «no existeix cap irregularitat, la permuta es va fer i va ser aprovada pel patronat i signada per Manuel March». Buades afegí que «és el patronat el que ha de sol·licitar l'aprovació de la permuta al Govern», però el fet que aquest òrgan «no s'hagi reunit en dos anys és el motiu que no s'hagi tramitat. La Conselleria de Presidència està assabentada i donarà curs a la petició en el moment de la recepció».