Miquel Ferrà i Martorell01/07/04 0:00
TW
0

Fa pocs dies vaig assistir, per gentilesa de la senyora Fullana, al cocktail d'estiu que en aquestes dates celebra l'hotel Ciutat Jardí, feliçment restaurat i renovat fa uns anys. Aquella primavera de 1921 els lectors de la premsa s'havien assabentat que «una nova empresa, el Progreso Urbano, construeix un nou caseriu en els terrenys de foren de la Paret Blanca, que serà anomenat Ciutat Jardí. Aquest haurà de ser un dels centres més amenitzats i atraients per a l'estació estiuenca. S'ha començat també la construcció de l'edifici que serà hotel, que durà aparellat un balneari modern, on podran acudir els veïns de Palma per gaudir del millor comfort...». El mateix periòdic, la darrera setmana de juny, mostrava el plànol de «la projectada Ciutat Jardí, el passeig marítim de la qual, balneari i hotel, seran inaugurats a primers del proper mes de juliol...».

L'edifici de l'hotel, de caràcter orientalista, dins el gust i l'ideologia arquitectònica de Gaspar Bennàsser, imita els detalls d'un palauet hindú, quelcom que estava molt de moda en aquells anys 20 arreu d'Europa. Els periòdics mallorquins d'aquells mateixos dies ens mostren, per altra banda, una plana amb els dibuixos de la moda dels banyadors femenins. Són negres, de falda fins als genolls, sense mànegues i amb un ample escot.

I explica un comentarista: «un establiment de banys de mar és un espectacle interessant. Un observador de la vida o un filòsof d'aquests d'anar per casa, podrien treure conseqüències molt interessants i curioses del públic que freqüenta aquests establiments i de les escenes que s'hi deixen veure. La vida és admirable. L'hora de prendre el bany i la forma de prendre'l és un detall important i influeix molt en el xic de les persones. Ara, per ser gent bé s'ha de prendre el bany d'onze a una. És l'hora xic. Clar que el sol és asfixiant en aquells moments, que després del bany un sent tanta calor com abans i que aquella hora és la més intempestiva... La immersió, en aquella hora, va seguida d'un bany de sol, la suor és horrorosa, però hom aconsegueix el color de moda i això també té la seva importància. El capvespre, el públic dels banys, és just un altre i els banyistes més abundants són el de bona fe, a posta de sol: els que tenen marcat el temps del bany i assenyalat el recorregut que han de fer. Aquestes banyistes, alternant amb la classe mitjana, i les mares que duen els nins al bany, constitueixen el públic de la tarda i en aquesta hora, el bany de sol, és substituït per un saborós berenar...».

Tanmateix, observant l'hotel Ciutat Jardí des dels seus quatre cantons, no puc deixar de pensar en Rudyard Kipling, aquell poeta i escriptor nascut a Bombay (1865-1936) que ens descriu, en els seus llibres, construccions com aquesta.