Cecchini treballa de forma essencial amb la fotografia i amb l'escultura com a suport. Les seves imatges combinen estructures realitzades amb maquetes amb homes en posicions diferents, «tractats com a individualitats», assegura. Aquests subjectes han estat fotografiats sense adonar-se i després inserits en els paisatges creats per ordinador per l'artista. Per això aquesta sèrie respon al nom de No casting.
Una altra sèrie és la que ens mostra els animals en entorns on la tecnologia és la protagonista. És a dir, un punt neosurrealista que pretén conjugar «la tecnologia moderna amb l'essència natural». La tercera part de l'exposició es consagra a l'escultura blana, creada amb goma de color gris. Són ordinadors fluixos, interiors d'utilitaris, endolls, paisatges de desolació i al final un gran laberint de portes que s'obren a múltiples realitats.
La mirada
Aquesta no fou l'única exposició presentada ahir al Solleric. La mirada peculiar de Werner Bischof queda reflectida en el centenar de fotografies que omplen la planta entresol del centre expositiu. Werner Bischof, fotògraf de la llegendària agència Magnum, va ser un mestre de la sensibilitat captada en els rostres dels seus fotografiats, especialment quan són els ulls dels més menuts els que es trobaren amb els seus objectius.
La mostra del Solleric recorre de forma antològica els seus orígens a Suïssa, atret per les avantguardes, l'impacte dels esceneris de la segona Guerra Mundial, el seu viatge a l'Índia i les batalles d'Indoxina que després derivarien en el conflicte de Vietnam. La sèrie acaba amb els contrasts entre la ciutat de Nova York i els Andes, on va perdre la vida en accident de circulació mentre perseguia la fotografia de comunitats indígenes quasi aïllades del món.
Espai Quatre
Com és habitual en la casa, l'Espai Quatre ofereix la proposta més innovadora en les exposicions del Solleric. En aquesta ocasió és la palentina Marina Núñez qui ens acosta aSubsò. La proposta es basa en fotografies tractades a nivell informàtic i aferrades directament sobre el terra de l'espai sobre uns plafons de gran resistència. En aquests es pot veure gent que mira cap a dalt, cercles que tenen galàxies al seu interior, clavegueres que ens mostren el subsòl «d'un món que podria ser real».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.