Miquel Ferrà i Martorell30/06/04 0:00
TW
0

Mor a Bagdad l'historiador hispano-musulmà nascut a Mallorca el 1029, Abu Abd Allah Muhammad al-Homaidí. Aquest personatge illenc, injustament oblidat, estudià a Còrdova amb Ibn Hazm, i fundà la secta dels hazemites. És autor d'un diccionari biogràfic del seu temps, traduït al castellà com «Galería histórica de andaluces ilustres». Per ara, la meva fitxa no va més lluny. Però és evident que al-Homaidí hauria de tenir a Ciutat de Mallorca un carrer dedicat o, si voleu, una làpida, per exemple, sobre la murada àrab de Sant Jeroni, un dels pocs vestigis que tenim de la seva època. Guillem Rosselló Bordoy ens acostà, d'una manera pedagògica que abunda en amenitat i bona escriptura, a tres personatges igualment oblidats de la nostra història musulmana que són Isam al-Haw lani, Mubassir Nasir al-Dawla i Abu Yahya. També és important, i el trobam en altres treballs i monografies, d'aquest i altres autors, el poeta Ibn Labbana. I la nòmina dels «oblidats» pot ser encara molt més extensa. Tanmateix, i per reflexionar sobre el nostre trist oblit, jo convidaria el lector a fer un itinerari urbà per la nostra capital mallorquina que a més de les muralles de Sant Jeroni i de les torres del castell del Temple, passàs per la sala de Banys del carrer Serra, per l'arc portuari del Walí, a l'hort del Rei, així com els enteixinats de l'Almudaina dits del Dia i la Nit, les restes arqueològiques de ceràmica i altres peces conservades en el Museu de Mallorca, el que resta de l'enteixinat «mudéjar» de la Seu, l'arc de la Porta del Mar, el que resta de més antic a la sèquia de la vila, la torre del Baluard de Sant Pere i alguns punts més referits al tema.

És per això que hem d'estar d'acord, o almanco admetre, el que Guillem Rosselló Bordoy diu al començament del llibre esmentat:

«Per a molts, la història de Mallorca comença el 31 de desembre de 1229. Tots els anys els parlaments oficials que commemoren aquest esdeveniment, realment important, així ens ho recorden. Abans tant com ara, això era un «leit motiv» el dia de la gran festa de l'Estendard; però la nostra història no començà aquest dia ni molt manco, feia segles que els mallorquins innominats patien, vivien i morien per Mallorca i avui dia els tenim oblidats, per això a tots aquells que poc a poc, dia rere dia feren la nostra història, dedicaré aquestes notes on ells, mallorquins com noltros, tenen un paper important».

És clar que sí. Foren segles que marcaren el nostre caràcter illenc, que han pesat sobre els nostres costums, que ens han deixat herència no només cultural sinó també ètnica.

És precís, però, reivindicar, per damunt de qualsevol altra consideració, la figura mallorquina d'al-Homaidí, l'intel·lectual, el savi, l'historiador, que nascut a la nostra illa va anar a acabar els seus dies a una ciutat de «les mil i una nits» però també de l'actualitat més tràgica: Bagdad.