L'excursió per Palma també va anar a parar en un moment al Temple. «Hi hem passat perquè volia parlar de la importància que tenia per a l'època la cartografia, i de forma molt especial la que varen realitzar els Cresques. De totes maneres hi ha sospites que els coneixements cartogràfics dels Cresques tenen una relació directa amb els templers i procedeixen d'ells». Ferrà també guià el grup fins a Santa Fe, on va explicar alguns misteris relacionats amb la signatura de Colom.
«Molta de gent resta validesa al document Borromeu, per determinades concepcions, com per exemple la nomenclatura de reis d'Espanya per referir-se als Reis Catòlics. El que passa és que a Itàlia en aquella època ja s'hi referien en aquest terme», diu Ferrà. Per a l'escriptor un dels grans errors comesos ha estat voler ficar Colom en un poblet concret. «Segons el document ell era mallorquí, però es referia al Regne de Mallorca en sentit ample. El més normal és que fos de Palma que és on es trobava el gruix dels navegants i mariners de l'època malgrat la importància que també tenien Portocolom, el Port de Sóller o el Port d'Andratx». El recorregut es va iniciar pel puig de Sant Pere, que en aquella època es deia de Santa Creu, un topònim que es troba en les terres colombines.
Un dels punts centrals de l'itinerari a través de Palma va ser el carrer dels Boters. I és que en aquest carrer va néixer Nicolau Esteve, boter del segon viatge de Colom a les Índies. «Era el boter major de la tripulació i tenim ben clara una relació directa de Colom amb un mallorquí», explica Ferra. No és l'única. En el convent de Sant Francesc es conserva la tomba dels Pardo, familiars dels Santangel. En aquest indret està enterrat Luis Santangel, «que va ser el principal finançador del primer viatge de Colom, ja que els cabals provenien dels jueus conversos».
Els participants en el recorregut que va dirigir l'escriptor passaren també pel carrer de la Glòria, on es féu una evocació del corsarisme mallorquí i de les suposades relacions de Colom amb aquest; per la plaça de les Drasannes, on es va recordar el gran viatge oceànic fins a Guinea de de Jaume Ferrer; o la Llonja, on l'escriptor explicà que els topònims colombins de Sant Nicolau, Santa Catalina i Sant Joan podien procedir molt bé d'algunes de les escultures de l'edifici gòtic civil.
Ferrà també es va estendre en explicacions ben interessants sobre el que a l'època es coneixia com la mar petita. Es tracta en essència de la zona de l'Hort del Rei i del fiord que allà formava la desembocadura de sa Riera «amb una zona portuària entre la que destacava de forma essencial la presència d'un molí». En arribar a la plaça del Rosari, Ferrà va referir la història de l'agermanat Joanot Colom, que havia nascut a la contrada que després de la seva derrota seria sembrada en sal i restaria erma d'edificacions fins al segle XX. En aquella zona, la del barri de Sant Nicolau, també eren «on residien els matrimonis mixtos entre cristians i conversos».
Més testimonis humans de les relacions mallorquines amb els viatges de Colom es poden trobar en el carrer de Morey. I és que en el palau homònim podem veure els escuts dels Descós. «Aquests eren molt amics del pare Boil, el primer capellà que Colom va enviar al nou món i varen ser els primers mallorquins que varen rebre notícia de com era el nou món de forma fidedigna», digué Ferrà.
El final del recorregut per la Palma colombina dels descobriments va ser al Museu de Mallorca, on hi ha peces i obres evocadores del tema. L'escriptor aquí explicà també la Mercè és deia Sant Salvador i que Santa Úrsula dóna nom a tot un arxipèlag. Hi ha una Palma colombina? Sens dubte.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.