Mor el cantautor basc Imanol, ferm defensor de la cultura euskalduna

El músic i compositor tenia 57 anys i patí un vessament cerebral

EfeMadrid27/06/04 0:00

El cantautor donostiarra Imanol Larzában, que va morir divendres a la nit en un hospital d'Orihola (Alacant) després de patir un vessament cerebral, va ser un defensor, des de la cançó, de la cultura basca, primer des de les files d'ETA i després allunyat de la banda terrorista, les amenaces de la qual el varen dur a abandonar el País Basc. Larzábal cantant i compositor, va néixer a Sant Sebastià, l'11 de novembre de 1947, i encara que va realitzar estudis de delineació mai va arribar a exercir la professió.

El 1964 va començar a cantar en euskera mentre freqüentava els ambients abertzales, fins que tres anys després va decidir integrar-se a ETA.

En ple franquisme, el 29 d'agost de 1968, va ser detingut i va passar sis mesos a la presó de Martutene, a Sant Sebastià.

Poc després, es va refugiar a França i va viure a Baiona, Bordeus i París, on va oferir nombrosos recitals.

A començaments de 1977 va tornar a Espanya després de l'amnistia i, ja distanciat de l'organització terrorista, mai va deixar de donar suport a iniciatives a favor de la cultura basca.

El juliol de 1985 Imanol va estar embolicat involuntàriament en la fuga de dos presos d'ETA que es van introduir als altaveus utilitzats per l'equip de so.

L'octubre de 1989 va ser amenaçat per unes pintades suposadament realitzades per la banda armada ETA, gest que va ser denunciat amb una protesta massiva en suport a aquest cantautor i que va culminar amb el concert denominat «contra la por», celebrat el novembre del mateix any.

Va cobrar notorietat quan l'octubre de l'any 2000 va comunicar que deixava el País Basc per haver patit amenaces. En aquell moment va dir que a Euskadi es vivia un «ambient irrespirable» i va explicar que havia patit pressions des que el 1986 va participar en un concert d'homenatge a Yoyes, assassinada per ETA.

La mort de la seva mare ocorreguda un any abans, el 1999 va ser un altre dels motius que va desencadenar la seva partida del País Basc.

Des de llavors, Imanol ha tornat de manera esporàdica a Euskadi i el 2004 va col·laborar al disc col·lectiu en record al mort Julen Lecuona.

El seu darrer disc és Versos encendidos (2003), en el qual inclou 15 temes «fruit d'un trajecte d'itinerancia geogràfica i de reflexió íntima, lluny de la terra que em va veure néixer».

En la seva discografia s'inclouen títols com Herriak ez du barkatuko (1974), Lau haizetara (1977), Jo ezan (1981), Orhoituz (1985), Muga beroetan (1989), Viajes de mar y luna (1990), Barne kanta (1994), Hori bera dóna denen ixtoria (1996) i Ausencia (2000).