A París, un periodista batiava el castell de Montjuïc com la Bastilla espanyola i això en referència a la seva història tràgica, com a lloc d'afusellaments i execucions. L'historiador Juan-Pedro Yániz explica que no es pot saber el nombre total dels presos que foren executats entre aquells murs al llarg de la història però que hi ha referències de no menys de 285, entre d'ells, militars republicans, que caigueren sota les bales dels escamots entre 1939 i 1940. És clar que bona part d'aquests hagueren de deixar la vida en el polígon de tir del Camp de la Bota, però que tanmateix passaren la darrera nit en els calabossos del castell.
Segons dades de l'historiador esmentat, «el primer fort militar construït en el cim de la famosa muntanya data de 1640 i les cròniques parlen de Pere Samsó, que per haver estat acusat d'espionatge a favor de Felip IV, hi era mort a garrot el 1652. Un altre cas curiós és el del governador del castell, executat a la forca per haver intervengut en una conspiració a favor de Carles d'Àustria. La mateixa dissort tingué el governador bonapartista de la fortalesa el 1809. No menys comentaris despertaria el 1893 l'afusellament de l'anarquista Paulino Pallàs que havia pres part en l'atemptat contra Martínez Campos. Altres sis anarquistes implicats en la bomba del Liceu queien sota els trets de l'escamot dins el fossats de l'edifici el 1894. Després de la tragèdia de la bomba llançada contra la processó del Corpus el 1897, sis presumptes culpables eren detinguts, empresonats, interrogats i processats en aquell recinte, pagant-ho, finalment, amb la vida. Això s'esdevingué de forma molt semblant quan hi hagué els trists fets de la Setmana Tràgica i és ben curiós que en aquells dies, alguns taxis de París deixassin veure als vianants una pancarta que deia «Toujours on fusille a Montjuich»... La «Bastilla» de Montjuïc seria testimoni encara de més execucions d'anarquistes i el 1936, en començar la guerra civil, aquesta «llegenda» agafà més força ja que hi foren afusellats els generals Goded i Fernández Burriel i altres vuitanta-vuit execucions al llarg d'aquell any. Els afusellats del 1937 foren 14 i 63 els de l'any següent. Però, tal volta, el més coneguts dels que moriren contra el mur d'afusellament foren dues grans figures de la història catalana contemporània, el general Antoni Escobar, cap de la Guàrdia Civil, el 9 de febrer de 1940, i el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, el 15 d'octubre de 1940.
Ens conta encara el senyor Yániz que «el tinent coronel Eduardo Medrano Rivas fou afusellat en el castell el 13 de febrer de 1941 i igual dissort patiren el 22 de maig de 1942, un capità i un alferes que havia estat de guarnició a Tarragona el 1936. El 18 de març de 1943 fou executat un soldat per delictes comuns, és a dir, atracaments duranta la seva estància a la caserna.
Després, encara que Montjuïc fos presidi militar fins el 1960, ja no hi hagué més casos de practicar-se en el seu solatge la pena capital. Actualment, el Castell de Montjuïc és museu militar.
Per altra banda no oblidem la seva capital importància defensiva de Barcelona durant la Guerra de Successió i les lluites entre catalans i castellans en el segle XVII.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.