Caliu reivindicatiu i tradició al parc de la Mar

La Federació de Veïns celebrà la nit amb bon ambient però sense oblidar-se de l'actuació de Cort

24/06/04 0:00

JOANA NICOLAU.Palma.
Una pancarta que deia «Trenta anys de festa mereixen un respecte, participar i decidir un dret» donava la benvinguda a la nit de Sant Joan que la Federació de Veïns organitzà al parc de la Mar. Una festa que es presentava com una Nit de Fosca, però a la qual no mancà el caliu, ni els dimonis, ni el ball de bot, ni sobretot el més important: l'essència mallorquina de la nit bruixa de l'any. I és que, sense ser multitudinària, demostrà que no necessita el Correfoc per obtenir resposta del públic. Tot i així, l'actuació de Cort respecte de la Federació estava ahir en boca de tothom. I no per tirar-li floretes.

Com cal en tota celebració oficial, el pregó al parc de la Mar no faltà. Un molt divertit Llonovoy en fou el protagonista. Començà així: «Estimats cossets, animetes en pena, acostau-vos sense por perquè som el dimoni i avui en dia el dimoni ja no espanta ningú, sobretot enguany amb aquest pressupost»...

«Enguany vénc encès perque m'han llevat el foc i a damunt m'han posat les banyes...». Entre rialla i rialla i aplaudiment i aplaudiment, Llonovoy continuà fent ús del seu enginy establint paral·lelismes entre la nit del parc de la Mar i la de Ciutat Jardí. I així digué: «Que no és el mateix una tradició que una traïció, que no és el mateix un fogueró que una barbacoa... i que no és el mateix una estufa que una estafa...». I tot això, com a conclusió, té un nom: «Frau».

Llonovoy s'acomiadà dels presents per continuar la festa instant-los a «fer dolenties» i així continuà la nit. Tallers d'infants fent caretes de dimonis, la gent ballant al ritme d'Al Mayurqa i després a ritme de la Gran Orquestra Republicana.

La vetlada, en la qual s'aplegaren des de representants del PSOE fins als d'EU i el PSM, tan sols tingué una absència destacada, la de la batlessa Cirer, que allà on anà quedà sense ballar cap jota.