Aina Calvo: «La realitat pluricultural de l'Estat s'ha de projectar a l'exterior»

-Quines són les vostres competències?
-Som responsables de la promoció cultural exterior i el que volem és donar a conèixer tots aquells productes vinculats a la definició cultural del país i al que es vol potenciar. Això es fa, bàsicament, a través del programa global d'acció cultural a l'exterior, que es desenvolupa a través de les ambaixades i molt en concret dels consellers culturals. A part d'aquesta actuació, també som responsables de la programació a les cases d'Espanya a Iberoamèrica. No en tenim a tots els països, però sí a molts i en d'altres aquests centres estan en procés de construcció. En aquests centres volem treballar també la cooperació i el desenvolupament a través de la cultura i fer veure com juga un paper d'ocupació i serveix per millorar la qualitat de vida. A més a més, volem ser una finestra entre Amèrica Llatina i el continent europeu. Aquesta és una de les línies que volem reforçar, perquè creim que la cooperació cultural té una via d'anada i una de tornada.

-Quin és el pressupost que gestionareu?
-Per al 2004 està prevista una partida de devers 12 milions d'euro. Per al 2005 s'incrementaran els pressuposts.

-Com arriba Aina Calvo a aquesta subdirecció?
-Va ser una doble proposta. Se cercava un perfil molt determinat, en el qual jo encaixava, i després va arribar la concreció a través d'Alfons Martinell, que és el director general i una persona molt relacionada amb les Balears, especialment pel que fa a la gestió cultural, on molta de gent ha fet formació amb ell.

-Fins ara aquesta projecció exterior de la cultura catalana havia obviat de manera clara i directa la realitat plurinacional de l'Estat espanyol i la multiculturalitat derivada d'aquesta situació. El català, l'èuscar i el gallec seran promocionats a l'exterior des del vostre departament?
-La cultura catalana, la gallega i la basca hi tenen un paper fonamental. Aquest serà un dels canvis principals respecte de la política que es feia abans i d'acord amb el programa de l'Espanya plural i el reforçament del paper de les autonomies. Aquesta realitat pluricultural ha de formar part de la projecció cultural exterior i també una representació basada en la territorialitat. Encara no sé com ho farem, perquè no estan creades les comissions, però és la nostra intenció.

-Quins beneficis traurà Balears de la vostra presència a la subdirecció?
-El primer benefici serà la voluntat de la Secretaria d'Estat d'haver escollit els seus membres com a representatius de l'Espanya plural. El fet que jo provengui d'una comunitat amb característica de perifèrica s'ha de reflectir, però el primer que ha de fer Balears és una bona inversió cultural.

-Teniu competències sobre l'Institut Cervantes?
-No. El Cervantes pertany a Cultura. Nosaltres ens encarregam de l'ensenyament d'espanyol des de les ambaixades quan no hi ha el Cervantes i, evidentment, en els països que no són de parla hispana. El que heu de tenir clar és que nosaltres no volem produir cultura, el que volem és gestionar la que es produeix i dur-la fora, mostrar-la a l'exterior.

-Hi ha cap prioritat?
-A l'àmbit d'Amèrica Llatina, unificar la promoció i l'intercanvi amb les polítiques de migracions. Després hi ha un deute amb Àsia. També continuarem amb la promoció del cinema a fora, desenvoluparem el quart centenari de la publicació del Quixot i afegirem una concepció contemporània amb la música.

-Resumint, la intenció és exportar al món el que es fa en el sector cultural a l'Estat?
-Sí, però també que la cultura sigui clau en la cooperació internacional.

-Amb l'ampliació de la Unió Europea, serà més senzill realitzar el vostre treball a la Unió?
-Sí, però la veritat és que la coordinació de les ambaixades i els consellers culturals és molt bona i fan un gran paper diplomàtic fora d'Europa. Dins la Unió tot és més senzill.