Miquel Ferrà i Martorell24/06/04 0:00
TW
0

És editada a Roma la Carta sobre el descobriment d'Amèrica, en aquest cas en versificació italiana i de la qual es autor un tal Giuliano Dati, que comença dient «Questa e la hystoria della inu entione delle diese isole di cannaria indiana» i que forma part de les nou edicions que coneixem de la traducció al llatí de la Carta de Colom. Són molts els investigadors que han estudiat aquestes cartes, bibliògrafs especialitzats, entre els quals s'ha de destacar el coronel R. H. Mayor, Henry Harrisse, Cesare de Lollis i d'altres, sense oblidar, aquí a Espanya, la tasca de Carlos Sanz. La primera in folio, en llatí, on ja figura el llinatge «Colom» i no Colón o Colombo, ens indica que el descobridor no amagava el seu veritable cognom sinó la seva persona, canviant-se només el nom de pila, Cristòfor per Joan, això segons el Document Borromeu. La Carta sobre la terra descoberta fou publicada en diferents versions a Anvers, Basilea, París i Roma. Però «Colom» i no Colón o Colombo apareix ja molt abans en documents portuguesos que se'ns faria llarg detallar aquí. El primer text epistolar comença així: «Carta de Cristòfol Colom: a qui tant deu la nostra època, referent a les illes de l'Índia més enllà del Ganges, acabades de descobrir. A la recerca de les quals fou enviat, encara no fa vuit mesos, sota el patrocini i despeses de l'invictíssim Ferran, rei de les Espanyes; dirigida al magnífic senyor Rafel Sanxis, tresorer del mateix sereníssim rei: la qual traslladà de la llengua espanyola al llatí el noble i docte baró Aliander de Cosco...».

És evident que aquell relat «preperiodístic» degué causar gran sensació, i més encara entre els més curiosos quan la lletra passà de la forma en prosa a la versificada. Diu l'esmentat historiador Carlos Sanz que «les fonts literàries italianes sobre el retorn de Colom del seu primer viatge del descobriment transatlàntic, tretes sempre del famós missatge colombí, escrit originalment en espanyol (castellà), són relativament abundants i es remunten, com veim en el que diu Tribaldo de Rossi, a tres setmanes després d'aquell retorn». Sembla que els principals punts de difusió del missatge foren Roma i Florència. D'aquesta carta n'existí una versió en català i diu Sanz que «la versió catalana de la carta de Colom ha estat molt discutida perquè no se'n coneixer cap exemplar ni més referència que la que apareix en els catàlegs de Ferran Colom. La indicació que es fa en la versió alemanya, impresa a Estrasburg per Bartomeu Kuestler el 1497, d'haver estat traduïda al llatí i al català ens havia semblat sempre un error del traductor, potser confús amb els nombrosos catalanismes observats en el text de Pere Posa...».

Tot això és discutible, però d'aquest afer en surt una pregunta fonamental: Per què es va fer desaparèixer la versió catalana de la Carta de Colom? Afegeix Sanz: «És indubtable que la versió en català de la Carta de Colom existí realment...».