El viatge a Tossa de Sant Ramon (1326)

Miquel Ferrà i Martorell22/06/04 0:00

Diuen els papers que Sant Ramon, que anava de viatge en un vaixell, d'Itàlia a Catalunya, en companyia d'un grup de clergues i seglars, trobant-se ja prop de la costa i a l'altura de Tossa de Mar, tingué una mena de visió i demanà al patró de la nau que amb la més absoluta urgència el deixàs tocar terra. Li demanaren els seus companys per quin motiu volia, tan de sobte, desembarcar. I va dir que un malalt greu demanava el seu ajut. Desembarcaren a la platja de Tossa de Mar i de seguida Sant Ramon va veure ajagut sobre la sorra un moribund, que amb veu molt apagada demanava un sacerdot. El sant li donà l'absolució i de retorn al navili, seguí viatge cap a Barcelona. Els seus companys deixaren córrer als quatre vents el que havia passat.

Aquest miracle, representat en un dels relleus de la tomba de Sant Ramon de Penyafort a la catedral de Barcelona, es va fer constar entre els documents del procés de beatificació del famosíssim personatge.

Però potser més popular i present en els goigs i gravats dels segles XVII i XVIII és un altre viatge molt més fantàstic, des del port de Santa Catarina de Sóller a la ciutat de Barcelona. I més fantàstic perquè ho va fer sense vaixell. El que sí és cert, que Jaume I el Conqueridor el tenia retingut a l'illa, ja que el sant reganyava sovint el monarca a causa de les seves aventures amoroses i aquest, per poder seguir amb la seva vida galant, el volia tenir lluny. Però un dia Sant Ramon decidí de navegar cap a Barcelona sobre la seva capa i la capa li va fer de vaixell sobre les ones. A l'església a ell dedicada en el port de Sóller hi podeu veure l'escultura que el representa viatjant d'aquella manera i els quadrets que conten la feta. Així mateix es conserva la roca que, segons tradició, trepitjà abans de fer-se mar endins. Un altre referent és l'oratori que se li dedicà en el segle XIX per part dels mariners sollerics i que avui és una dependència portuària degudament restaurada.

Ramon de Penyafort, que visqué del 1175 al 1275, i això vol dir que arribà a centenari, havia ingressat a l'orde de Sant Domènec el 1222 i fou confessor del rei Conqueridor. Predicà la Croada a favor de la conquesta de Mallorca en poder dels moros. El papa Gregori IX, que el nomenà capellà i penitenciari seu, li féu també l'encàrrec de fer un aplec de tots els decrets pontificis, feina que recollí en els «Decretals» (1234). Aprofità la seva estada a Roma per aconseguir de Gregori IX l'aprovació de l'orde de Santa Maria de la Mercè, els mercedaris, que serien tan importants a Mallorca. Elegit després general dels dominics (1238-1240), fou autor de la regla definitiva de l'orde. No hi ha constància exacta de les dates del viatge d'Itàlia a Tossa, però els indicis ens fan pensar que seria a mitjan mes de juny.