P. GIMÉNEZ.Palma.
L'editorial Planeta li ha donat un vot de confiança plena publicant la seva novel·la en català i en castellà de manera paral·lela. Rosa Planas presenta avui en El Corte Inglés de les Avingudes, a les 19.30 hores, Les màscares de Florència, un llibre en què l'autora mallorquina se serveix detrhiller per desenvolupar una història en la qual, a partir del mite, crea una realitat que li permet «mirar d'intuir cap on anam».
-La diferència és que jo partesc d'una ficció per humanitzar-la, mentre que ells parteixen d'una realitat per novel·lar-la.
- Parteix de mites europeus que s'entrecreuen i que donen una coherència a la història. Tot té un sentit i tot té una interpretació imaginativa i distinta del que ens han dit. A partir de la història principal se'n creen de paral·leles que ens porten a països i a mons diferents... Així, trobam una secta com són els carbonaris italians o actors que funcionen com a elements que filtren la realitat i que aparenten el que no són...
-Té un compenent de trhiller perquè hi ha una tensió narrativa important. Jo el definiria com una ficció especulativa, en el sentit que ens permet jugar amb les idees i incorporar-hi noves interpretacions. Un lector que conegui els referents culturals pot anar més enllà que un que no... Té diversos nivells de lectura.
-És una novel·la de reflexions. Una podria ser que res no és el que pareix, tot és ficció i la ficció és real. També reflexiona sobre el fet que la vida i la mort no són dos universos diferents, sinó que poden entrar en contacte. En certa manera, és un llibre necròfil en el qual els morts intervenen perquè la trama avanci. Una altra reflexió és que la naturalesa del poder és la de la destrucció de l'individu.
-Què significa publicar amb Planeta?
-L'oportunitat d'arribar a un públic més ampli. A més, el fet que la temàtica del llibre no es restringeixi a cap regió o a cap país en concret fa que pugui ser interessant per a qualsevol lector.
-Quin és l'eix de la història?
-Tot comença amb la troballa d'un crani amb l'os del nas molt desenvolupat, que de tot d'una fa pensar en Pinotxo. A partir d'aquí, tres joves viatgers, un de mexicà, un d'anglès i un d'italià, es posen en camí per descobrir la veritat o la mentida de la història contada en la faula de Lorenzini. Aquesta recerca du els protagonistes a penetrar en mons de malson, cosa que desencadena esdeveniments i aventures tant psicològiques com reals.
-La trama pot recordar títols com «La tabla de Flandes», «El Codi da Vinci»...-Com sorgí la idea d'escriure l'obra?
-Sempre he vist en Pinotxo un personatge al·legòric de l'europeu per excel·lència, el mentider cultural. Després, sempre he pensant en referències com el cinema, les guerres mundials i altres històries paral·leles oblidades o voluntàriament silenciades que ara m'han servit.
-Referències del cinema, la literatura, la història... El llibre és una síntesi de molts de camps.-Planeta presenta el llibre com un 'thriller'. Com el definiu vós?-I quines idees subjeuen en aquesta lectura interlineal?-Hi ha connexió amb fets actuals.
-De fet, la novel·la planteja cap on anam i com estam. En el llibre dic que hi ha una revolució a partir del cinema per tot allò que suposa de ruptura de temps i espai que produeix una desubicació existencial de l'home. El seu temps i espai deixen de ser reals. El cine i la TV seleccionen arbitràriament imatges per a tu i les conseqüències poden ser serioses: des d'alimentar l'escepticisme i no creure en res, fins a la possibilitat de creure-ho tot. El cine transforma la consciència i no podem permetre que ens desestructuri fins a desestabilitzar-nos. La relativització de la vida és un poc el fons del llibre.
-Quin és el perfil dels protagonistes?
-Tots estan marcats per la seva cultura, que emergeix alhora que ells entren en crisi, a mesura que prenen contacte amb una realitat diferent que no somiaven que existís i que la novel·la fa real.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.