El Col·legi d'Arquitectes de les Balears nomena Jorn Utzon col·legiat d'honor

Reconeixen «la mallorquinitat» i el conjunt de l'obra de l'artífex de l'Òpera de Sidney

TW
0

P.GIMÉNEZ.Palma.
L'assemblea general del Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) acordà el passat 26 de maig, a proposta de la Junta de Govern, nomenar l'arquitecte danès Jorn Utzon col·legiat d'honor «per la seva mallorquinitat i la seva meritòria trajectòria». Aquesta és la primera vegada que la institució balear atorga tal distinció, després d'haver rebut una carta d'acceptació d'Utzon, premi Pritzker 2003.

«El seu treball testimonia que el que és meravellós i el que sembla aparentment impossible es pot assolir en arquitectura. Encadena el racionalisme del moviment modern que ha conformat el darrer segle amb edificis de qualitat intemporal».

L'acte de reconeixement públic a l'arquitecte tindrà lloc el dia 6 d'agost a la seu de la Fundació Pilar i Joan Miró, coincidint amb l'exposició antològica -la primera que es dedica al danès a tot l'Estat- i la clausura del cicle de conferències versades entorn l'obra d'Utzon a partir del 2 de juliol.

Aquesta fou la menció que va fer el jurat del premi Pritzker d'Arquitectura del 2003. Com es veu, la comissió no va escatimar elogis per referir-se a la producció de Jorn Utzon. L'artífex de l'Òpera de Sidney, edifici icona del segle XX, rebia a la fi un just reconeixement que tothom li atorgava ja de manera silenciada. Tant és així, que, el president de la demarcació de Mallorca del COAIB, Federic Climent, assenyala que la idea de nomenar Utzon Col·legiat d'Honor i dedicar-li una exposició antològica «és una proposta en la qual treballam des de fa dos anys», dada anterior a la concessió del que està considerat com el premi Nobel de l'Arquitectura.

Amb aquesta menció, «el Col·legi reconeix no només el conjunt de la seva producció, sinó també la mallorquinitat d'Utzon, amb la construcció de dues cases -Can Lis i Can Feliz- que testimonien com s'ha d'entendre l'arquitectura de l'habitatge a Mallorca», assenyala Climent, que opina que el millor llegat del danès en el camp de l'arquitectura ha estat «la introducció de la llibertat d'expressió, a partir del seu amor per la naturalesa».

Tanmateix, la concessió del Pritzker donà un major impuls al projecte, que, segons Climent, «es veu encara més avalat perquè aquest any el Museu de Louisiana (Dinamarca) dedica també una exposició antològica a Utzon que coincidirà amb l'organitzada pel Col·legi -en col·laboració amb l'Ajuntament de Palma i la CAM-», explica Climent. D'aquesta manera, Jorn Utzon viurà un doble homenatge promogut pels dos pols que han compost el seu món: «Dinamarca, el seu país d'origen, que li dóna una dimensió més internacional; i Mallorca, el lloc que escollí com a segona residència fa vint anys, on es mostrarà un vessant més íntim de l'arquitecte», apunta Climent.

Reconegut mundialment, «són pocs els que coneixem la seva obra completa». Per això s'ha donat aquest caire d'antològica a una mostra que repassarà, sense obviar l'Òpera de Sidney, projectes com el de l'església de Bagsvaerd, l'edifici per a l'Assemblea Nacional de Kuwait i el Banc Nacional d'Iran a Teheran, entre d'altres. Al costat d'aquests, s'exhibiran «objectes que pertanyen a la intimitat d'Utzon, com escultures, collages i altres peces inèdites». Un cicle de conferències que reunirà experts de la seva obra completarà la visió de «l'arquitecte més important de la segona meitat del XX a tot el món».