El màrtir sant Cristòfol (254)

Existí, realment, sant Cristòfol? El mateix sant Cristòfol que veim representat a una capelleta de ceràmica, al final del carrer de la Calatrava, cantonada del bastió d'en Berard? No manca qui asseguri que no es pot dubtar de l'existència d'aquest màrtir, encara que la majoria dels documents abundi en fantasia. L'investigador Papebrock trobà a la Biblioteca Vaticana les actes gregues amb nombrosos paràgrafs apòcrifs. Segons el cardenal Baronio, és necessari cercar el que se sap de sant Cristòfol a l'himne que se li dedica en el breviari mossàrab arranjat per sant Isidor. També se'n treuen dades del prefaci que sant Ambròs va fer de la missa del sant. De tot això se'n desprèn que sant Cristòfol, cananeu d'origen, va fer armes contra els perses a les ordres de l'emperador Gordià III. Es convertí a la fe de Crist en temps de l'emperador Filip i anà a predicar la seva doctrina a Lícia, antiga comarca de l'Àsia Menor. Era, segons tradició, un home robust, que caminava moltes llegües sense cansar-se. Això afavorí aquells complicats itineraris, per una zona rica i ben poblada, on tant per la seva eloqüència com pels seus miracles convertí molta gent. En temps de l'emperador Deci, que del 249 al 251 es va fer tristament notar per la violència increïble amb la qual perseguí els cristians, fou empresonat, posat sobre una graella, banyat amb oli bullent, sagetat i, finalment, decapitat. En aquest punt ha de sorgir, per força, la controvèrsia. Fou sant Cristòfor martiritzat el 251 o el 254? El 18 de juny o el 25 de juliol? La qüestió és que la major part de les relíquies del màrtir estan distribuïdes per les esglésies d'Espanya i, segons Tamayo, foren translladades a Toledo el 258 i llavors, part d'aquestes, portades a València des de la ciutat castellana el 828, a causa d'haver estat aquella presa pels moros. Entre els relicaris de la catedral de Sant Jaume de Compostel·la se'n conserva un braç i a la d'Astorga, la mandíbula.