L'escola lul·liana de Randa (1449)

Miquel Ferrà i Martorell13/06/04 0:00

El lul·lista català mossèn Pere Joan Llobet obté llicència del rei Alfons V d'Aragó per ensenyar la doctrina lul·liana a qualsevol ciutat o lloc dels seus estats. Amb aquest propòsit, l'il·lustre personatge arribava a Mallorca i s'establia a la muntanya de Randa, i allà ensenyava la seva art. Sembla que el tal Llobet s'esforçà molt per tal de donar a conèixer la saviesa lul·liana, tal volta pensant que Mallorca era l'indret millor per a tal tasca i que els mateixos deixebles, mallorquins, en serien els propagandistes més adients arreu del món. Certament, la visió d'aquell bon home passava d'optimista, puix que allò que ningú és profeta en la seva terra es va complir, durant moltes èpoques, i pel que fa a la memòria de Ramon Llull, a la nostra illa, moltes vegades incapaç d'apreciar el que tenim de propi en la seva justa proporció. Explica l'historiador Gaspar Munar que «a la mort de mestre Llobet l'Escola lul·lista de Randa tengué un eclipsi; les cel·les dels estudiants quedaren abandonades i la inclemència del temps començà a fer-les malbé. Però Mallorca seguia amb l'ull i el cor posat en aquella altura. En efecte el noble Joan de Tagamanent concebé el propòsit de fundar allà un convent de frares menors i un hospital per a vint-i-cinc pobres. Així ho consignà en el seu testament atorgat en 1468; més el tal projecte no se realitzà, segurament per alguna substitució o vincle posat damunt aquells béns».

Passarà una dècada. El 1478 ve a Mallorca Màrio de Passa, un ermità de Venècia, mestre en Arts i Medicina i partidari entusiasta dels textos lul·lians. En ser-li cedida l'ermita de Sant Honorat, de la mateixa muntanya de Randa, restaura els habitatges i santuaris «per glòria del Beat Ramon» i havent conegut a Barcelona la senyora Beatriu de Pinós, vidua de Francesc Galceran de Pinós, lul·lista convençuda, n'aconsegueix els béns necessaris i ja tot semblava haver de retornar al resplendir passat. Però com escriu l'autor abans esmentat, «una filla de la fundadora, Dona Joana Estefania Dermedaris, posà plet contra aquella donació, al·legant que tots aquells béns li estaven vinculats. Les dues parts pugnaren amb tota sa força, fins que, al final de 1479, Fra Màrio se convencé que tenia la seva causa perduda i, contrariat i trist, se'n tornà cap a Itàlia. Encara hi hagué un altre intent de restauració de l'escola lul·liana. L'any 1481 una altra devota de Ramon Llull, Dona Isabel Pax de Quint fundà una càtedra de ciència lul·lista amb una renda anual de cent lliures...».

Sorgiren enemics de la doctrina lul·liana. Aquí i fora de Mallorca. La polèmica arribaria fins al segle XIX. Però els textos de Ramon Llull se seguiren ensenyant a la muntanya de Randa, fins que tal càtedra quedava incorporada a l'Estudi General de Ciutat de Mallorca, la nostra primitiva universitat.