«El contacte amb la naturalesa és sempre el meu punt de referència»

P.GIMÉNEZ.Palma.
És un home que dóna molt de valor a les paraules, però té dificultats per trobar les que millor el poden definir. Finalment, Pep Llambies (Alaró, 1954) es qualifica com «una persona molt radical i obstinada, però que no arriba al narcisisme». Després de clausurar la mostra Formes i patrons a Pelaires, l'artista mallorquí ha tornat a refugiar-se al seu taller d'Alaró, on s'entrega en «horari d'oficina i algunes hores extra» a la creació.

-La meva producció és molt lenta, perquè em du molta feina. La veritat és que hi ha moments de buit, però em recuper fàcilment i a poc a poc va sortint tot. -Estic acostumat a treballar entre un lloc i un altre, mai no m'ha condicionat el taller. Tanmateix, de treballar a un lloc urbà a un espai més retirat potser canvia un poc el concepte de la feina, perquè som tot el dia tancat i he hagut d'adaptar-me en aquest sentit. Tanmateix els conceptes que treball parteixen dels mateixos fonaments de sempre. El contacte ple amb la naturalesa és sempre el meu punt de referència en tots els sentits. -La paraula escrita en el context de la imatge té el poder de remarcar el que estàs fent per tal que el contingut s'expressi molt millor. Amb el temps he anat depurant aquesta idea fins que la paraula pren el seu sentit més ampli. No m'interessa només la forma de l'objecte, sinó el que pot explicar per si mateix i el que em permet explicar a mi. La paraula reforça el meu missatge sobre l'objecte. -Ara mateix treball en una sèrie de «Reserves», una espècie de rebost amb botelles que parlen de preservar coses i tenir-ne presència en el futur de les que puguin desaparèixer: aigua, aire, pedres, fulles, arbres... Una espècie d'hivernacle per al futur. També faig una sèrie de natures mortes o bodegons. Torn amb les cols i els camps de conreu. En certa manera la meva obra és cíclica. És com si hi hagués una espiral dins la meva ment que sempre em du a recuperar les coses antigues. -És cert que som irònic però, si amb el meu treball i la meva obra puc aconseguir donar un missatge i convidar a reflexionar sobre el que està passant, estic satisfet. -Jo només conec una etapa, un aprenentatge constant. Però és cert que, malgrat recuperar certes coses, sempre els don un altre tractament. -L'art és el meu món, la meva forma d'expressió. Em permet donar una visió del món en què vivim per a una reflexió futura.