JOANA NICOLAU. Palma.
La Seu de Mallorca presentà ahir el retaule del Corpus Christi després d'un any de feines de restauració. La presentació d'aquesta peça, considerada la millor i més sumptuosa del període barroc a Mallorca, coincideix amb la setmana del Corpus, la festivitat del qual és passat demà. La feina per consolidar aquesta obra monumental del XVII està gairebé enllestida. Així, el retaule de Iacomo Blanquer ja llueix amb tota la seva esplendor original.
L'obra també acumulava nombroses gotes de cera, de quan el temple encara no tenia llum elèctric, i l'enfosquiment causat pel fum. A més, s'ha d'esmentar que les cordes per moure les campanes passaven a través del retaule, la qual cosa hi provocà rascades que feren malbé alguns elements ornamentals. Un d'aquests sistemes manuals encara ara funciona.
A l'acte hi assistí Laura Ceballos, restauradora de l'Institut del Patrimoni Espanyol i Luisa García, arqueòloga responsable de Tracer, empresa que ha realitzat les tasques. Ambdues explicaren que el problema principal del conjunt era l'aixecament de diferents capes de la policromia i del daurat, per la mateixa degradació natural dels materials, ajudada per les condicions d'elevada humitat de la Seu. A aquest deteriorament hi contribuí molt, segons les restauradores, les successives neteges agressives que es dugueren a terme.
Respecte de l'estructura, tant Ceballos com García destacaren la seva sorpresa pel fet que es conservàs tan ben consolidada i que amb els anys i amb la humitat la fusta no hagués cedit en absolut. Quant al conjunt ornamental, subratllaren que crida l'atenció el «luxós repertori ornamental, la seva qualitat d'execució i la varietat de forma i de materials».
El delegat diocesà de Patrimoni, el canonge Pere J. Llabrés, remarcà alguns detalls d'aquesta obra, costejada pel mercader Antoni Anglès i duita a terme amb l'assessorament de mossèn Bartomeu Llull. El seu programa iconogràfic és propi de la Contrareforma i té com a eix central la presentació del misteri eucarístic. A més hi sobresurten, representades de manera triomfal, les tres virtuts teologals: caritat, fe i esperança i alguns sants, com sant Antoni Abat, patró del donant; sant Francesc d'Assís o Santa Nimfa de Palerm, de qui Anglès, que tenia negocis en aquesta ciutat, era molt devot. L'obra s'inicià el 1626 i el 1642, set anys després de la mort de Blanquer, encara l'estaven daurant.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.