El «Taxi» d'Antònia Font omplí el Xesc Forteza

Cap a les 21.00 hores el públic omplia gairebé la totalitat de seients. Començada l'actuació, el teatre ja era ple de gom a gom i alguns hagueren de seguir el recital de drets. El públic, en la seva majoria femení, esperà amb ànsia l'arribada del conjunt liderat per Pau Debon, cantant de la formació. Al fons, unes imatges mostraven part de la imatgeria presentada en el DVD que acompanya Taxi i música de tango i electrònica.

Les primeres notes correspongueren al tema que obre l'àlbum. Amb Vitamines, tal vegada el més aferradís del CD, Antònia Font començà el seu repàs de les noves cançons, com Armando rampas, Jo, robot o Que guai! La simbiosi entre els membres del grup, interpretant els temes davant una gran pantalla demostrà que, tot i els nervis de la presentació, el recital era un èxit.

La banda continuà amb el seu repertori, seguint l'ordre de les cançons de Taxi. Els músics mostraren la continuïtat que pretenen en el disc, quant a continguts i històries per contar, però també per la mescla de ritmes i melodies, senyal de l'escenificació especial que envolta el seu particular viatge a l'espai. El cantant, víctima de les circumstàncies, reclama aigua per superar la calor dels focus.

Quan ja totes les oïdes entraven en el bessó de Taxi, Antònia Font decidí retornar al seu passat musical per reviure les cançons dels seus àlbums anteriors. Temes de treballs com A Rússia, Alegria i Antònia Font exaltaren els ànims dels fans més enfervorits que acompanyaren la banda amb les seves mamballetes, i corejant les cançons que tan bé coneixien.

A Rússia, Alpinistes i samurais, Vos estim a tots igua i Fa calor precediren el segon assalt dels mallorquins cap a altres creacions del seu personaTaxi, com L'astronauta rimador, flirteigs amb el rap d'arrels flamenques.

El punt final del concert, amb bis inclòs, aixecà els assistents de les seves butaques. Amb peces com Viure sense tu i L'univers és una festa tota l'audiència dreta cantà i acompanyà amb mamballetes la interpretació d'aquests temes. Tot i l'estretor del pati de butaques, el jovent gaudí ballant en un final «apoteòsic» i tothom va quedar amb ganes de més i de tornar a viure-ho.