La Lliga dels Justos (1847)

Miquel Ferrà i Martorell11/06/04 0:00

El filòsof i escriptor Carles Marx entrava a formar part de la Lliga dels Justos, que canviaria el seu nom pel de la Lliga dels Comunistes. L'entitat celebrava en aquestes dates el seu primer Congrés a Londres i en el decurs d'aquest li era comanat, juntament amb Engels, de fer la redacció d'un Manifest del Partit. Marx participava, igualment, en el Congrés sobre lliure canvi celebrat a Brussel·les, poc temps després, i allà era elegit sotspresident de l'Associació Democràtica. En una de les reunions d'aquesta, llegirà el discurs sobre el lliure canvi i continuarà la redacció del Manifest, el qual apareixerà publicat en primera edició el febrer del 1848. Però quests textos es basen, en bona part, en els seus manuscrits sobre economia i filosofia que, redactats el 1844, romandran en els arxius devers noranta anys, menyspreats i mig oblidats, fins i tot pels testamentaris intel·lectuals del gran revolucionari. Seran publicats per primera vegada el 1932 i això obrí una polèmica sobre el pensament marxista que enfrontava els partidaris del «jove Marx» i els del «Marx madur», amb tota la seva ideologia concordant o contradictòria.

En aquell primer manuscrit Marx hi escrivia: «El salari està determinat per la lluita oberta entre capitalista i obrer. Per força triumfa el capitalista. El capitalista pot viure més temps sense l'obrer que aquest sense el capitalista. La unió entre els capitalistes és habitual i eficaç; la dels obrers és prohibida i té males conseqüències. A més d'això, el terratinent i el capitalista poden afegir a les seves rendes beneficis industrials, però l'obrer no pot afegir al seu ingrés industrial ni rendes de les terres ni interessos del capital. Per això és tan gran la competència entre els obrers. Llavors, només per a l'obrer, és la separació entre capital, terra i treball una separació necessària i nociva. El capital i la terra no necessiten romandre dins aquesta abstracció, però sí que ho necessita el treball de l'obrer. Per a l'obrer és doncs mortal la separació de capital, renda de la terra i treball.

El nivell mínim del pagament del jornal, i l'únic necessari, és el que es requereix per a mantenir l'obrer durant la feina i per tal que ell pugui alimentar la seva família i no sigui extingida la raça dels obrers... La demanda d'homes regula necessàriament la producció d'homes, com s'esdevé amb qualsevol altra mercaderia».

Com és natural, aquestes idees, quan encara als Estats Units mancava una vintena d'anys per a l'abolició de l'esclavatge negre i molt més temps a les altres contrades americanes, la figura de l'obrer trobava més consol en les idees marxistes que no pas en les doctrines conformistes d'un estament eclesiàstic estretament associat al capital, les monarquies i les famílies benestants.

Des de llavors fins ara ha plogut molt.