La coincidència unànime és la d'instar els francesos a no desmantellar un llegat de la història de la medicina únic en el món i que, realment, suposa un testimoni encara viu dins el París actual. Durant els discursos, les autoritats recordaren els valors científics i l'agraïment perpetu que l'obra d'Orfila mereix a la ciència moderna. Mateu Martínez, en mon del Consell menorquí, parlà de restituir la justícia que cal atorgar a l'investigador maonès del segle XIX, i que si el monument restaurat és el posseïdor de les despulles, nosaltres hem de ser els dipositaris de la seva memòria humana i científica.
En aquesta línia d'opinió coincident s'hi manifestaren els representants de les corporacions polítiques de Menorca i del Govern de les Illes. Tant el conseller insular de Cultura, Mateu Martínez, com el regidor Bartomeu Febrer i el director general de la Conselleria de Salut, Jaume Orfila, apel·laren a fórmules de col·laboració que evitin el tancament del museu fundat per Orfila el 1847. Tot i ser conscients que la seva actitud no pot anar més enllà de la voluntat testimonial, les tres autoritats animaren a trobar-hi ubicacions alternatives, encara que només puguin acollir parcialment les més de 6.000 peces d'anatomia patològica i comparada que integren la col·lecció.
El regidor Febrer es comprometé, en nom de la ciutat de Maó, a vetlar per la custòdia del mausoleu. I Jaume Orfila, en representació del Govern, se sumà de grat a aquests mateixos compromisos. Però, a la vegada, també exhibí una preocupació per la sort del mausoleu d'anatomia. «En totes aquelles parts -assegurà- que no constitueixen béns del patrimoni nacional francès, les autoritats de les Balears podríem comprometre'ns a col·laborar-hi».
Abans de concloure la cerimònia, aquestes tres autoritat descobriren una làpida commemorativa de l'efemèride. Tot seguit, els presidents de les acadèmies, Ballesteros i Boudène, acompanyats pel conseller cultural de l'ambaixada espanyola, Juan Zurita, dipositaren una corona de flors que a un costat reproduïa els colors nacionals francesos i a l'altre els espanyols. No debades, Orfila també pot ser considerat un dels primers casos de fuga de cervells, encara que avui s'hagi de considerar una figura de volada universal, sense pàtries, sense localismes mesquins, salvat de disputes domèstiques roïnes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.